ALBERT CORTES MONSERRAT

Recordem aquella frase a l’inici de la pandèmia de Pedro Sanchez, dient que el virus no entén de territoris i que nomes ens sortirem units. Ara es torna a repetir amb l’afer dels hidroavions francesos per l’incendi de Llançà.

Realment, la visió de l’Estat espanyol pel que fa les seves fronteres es miserable, antiga i totalment fora de lloc. Una obsessió malaltissa que ha portat a que la petició de la Generalitat per demanar dos potents hidroavions francesos per lluitar amb eficacia en un incendi que ha cremat més de 400 hectàrees i afectat el Cap de Creus. Aquests estaven a Perpinyà i per tant podien arribar al foc amb quinze minuts i ajudar a controlar el mateix. El Govern espanyol no ho ha autoritzat i va preferir enviar unitats d’Osca, Pollença o Saragossa molt més lluny descartant demanar ajuda a França.

Es mesquí com entenen la Unió Europea que teòricament es un espai de col·laboració i que no hauria d’entendre de fronteres ni de banderes, sinó de vides humanes i de territori conjunt. De fet hauria d’haver la prioritat de poder lluitar contra una desgracia així amb la màxima rapidesa i fiabilitat independentment de la procedència de persones i mitjans que hi colaboren.

Una nova mostra d’un Estat que viu en el seu context particular, i una visió de curta volada en un afer que el sentit comú mostrava com a molt clar i que evidentment han politizat, i més si es tracta de Catalunya. Avui mateix veiem les portades dels mitjans espanyols criticant l’independentisme per l’esbombament amb critica que s’ha fet del tema en contra de l’Estat. Una nova volta per fer política interessada allà on no hi pinta res com es el cas i desprès vendre un relat totalment diferent i tot per treure rèdit polític deixant la zona devastada, i per sort les no víctimes humanes en un segon pla miserable.

Aquest es l’Estat, i alguns encara confien en una Taula de diàleg amb peticions democràtiques que saben mai seran acceptades, ja que el respecte als drets i la mateixa vida de la societat catalana en aquest cas no val res per ells, i evidentment la bandera, la frontera i la unitat passa per damunt. Amb aquestes coordenades es evident que no es pot parlar, i es impossible d’arribar a cap acord que no sigui unilateral per fugir de la repressió sense fre que patim i patirem.