EL SETGE JUDICIAL
El procés no pot viure pendent de les decisions judicials espanyoles. Hem vist com qualsevol pas acaba al Tribunal de la Santa Inquisició i observem com cada divendres després del Consell de Ministres espanyol, alguna decisió sobirana del Parlament fa via cap a l’esmentat Tribunal.
També observem com no hi ha cap diferència entre la proposta socialista i popular respecte la nostra demanda democràtica. Per tant aquella famosa tercera via o via referèndum es va aprimant a marxes forçades i no sembla que el nivell democràtic espanyol estigui preparat ni vulgui assumir una decisió d’aquest tipus que altres societats més avançades han utilitzat per resoldre problemes com el nostre civilitzadament i donant la decisió al poble, que en definitiva es el subjecte que ha de validar qualsevol canvi.
Arribats aquest punt, i deixant anècdotes significatives com el canvi de nom de la Conselleria d’Exteriors per driblar les advertències del TC i que s’afegeix a altres rectificacions o dreceres per evitar el xoc. Tanmateix no ens enganyem, aquest hi serà tard o d’hora. En la Espanya actual no podem pretendre arribar a la independència respectant escrupulosament la legalitat estatal fins un minut abans del canvi. Hi haurà moments inviables que no en tindran prou amb canvis de noms o lleis ambigües per fer veure que no volen dir el que realment diuen.
No parlo de desobediència, paraula que particularment no m’agrada, peró si d’afrontar la realitat i no entrar en una situació de bloqueig que no ens portaria enlloc. Tampoc cal la excusa del 48% de votants a favor de la independència per no dur a terme segons que. Era un plebiscit amb les regles electorals d’unes eleccions al Parlament i aquestes s’han guanyat per majoria absoluta de diputats, fi de la discusió i per tant total legitimitat. Entenc i desitjo que al final d’aquest periode de preparació podrem votar la Constitució del nou país per una banda i ratificar la independència per l’altra, que amb el procés constituent implicant el màxim de gent i veient les alternatives no haurà de tenir problema per guanyar clarament.
Son gests que el Parlament ha de visualitzar per donar tranquilitat a la societat catalana i treure del cap a alguns que això simplement son foc d’encenalls. Va de debó, te legitimitat i aval, i un full de ruta per culminar el projecte. El món ho ha de veure així i Espanya també. Unitat i determinació sense fisures ni partidismes estèrils que no haurien de formar part d’aquest context.
Davant el setge, fermesa, intel·ligéncia i credibilitat.