ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL PSOE-C CONFIRMA EL TRENCAMENT DE LA UNITAT CATALANA

General

S’ha confirmat, els 25 diputats catalans de la sucursal del PSOE a Catalunya han permès aixecar el veto als pressupostos de l’Estat, sense un nou finançament,t i amb les inversions que marca l’Estatut incomplertes.

 

En aquestes ultimes hores on s’ha confirmat la traïció dels diputats socialistes catalans cap al seu territori, i particularment als seus enganyats votants, el president estatal Zapatero ha seguit amb el seu discurs d’un cinisme sense límits, afirmant què han complert raonablement amb Catalunya, i ho seguiran fent amb un bon sistema de finançament, que no vol que es faci precipitadament, ho vol fer bé. D’altra banda també ens ha explicat que les amenaces del PSC no son creïbles, ja què el PSC i el PSOE es el mateix.

 

Davant aquestes paraules caldria saber que entén Zapatero per compliment raonable, ja que una mentida rere un altre no sembla que doni per utilitzar aquest qualificatiu, pel que fa a la no precipitació sembla una dada prou obvia, ja que des del 9 d’agost  data límit per l’acord, ja portem mes de 3 mesos de retard amb diferents prorrogues que s’han passat per alt, o aviat ho tornaran a fer, i pel que li dono tota la raó es que les amenaces no son creïbles ja què son el mateix partit amb un cap que recau en la seva persona.

 

Com a mostra la desapareguda cap de llista Carme Chacón que en l’executiva del PSOE-C va defensar amb contundència a Zapatero, i es va mostra irritada per la pressió que suposadament feien a la Moncloa, dient que mai cap president s’havia compromès tant amb Catalunya, i va instar al PSC a canviar la baralla Catalunya – Espanya, pel dreta – esquerra.

 

Realment li hauria de caure la cara de vergonya de dir el que diu si ho comparem amb la campanya de la Catalunya optimista, i el plantarem cara al govern estatal, ara simplement s’ha tret la careta, i s’ha posat cegament a les ordres de Zapatero defensant el que ella creu, que evidentment no es el territori pel qual va obtenir representació parlamentaria, sinó el projecte espanyol de Zapatero.

 

Mentrestant el president de la Generalitat, diu que la negociació no esta perduda,ni tancada, ni trencada.  Francament com a delegat del PSOE a Catalunya te futur, però com a President Català evidentment no, la negociació sense cap element per fer força com ho era el pressupost estatal, està tancada i perduda, ja que nomes queda saber que oferirà Zapatero per totes les comunitats, per agafar-ho sense discussions possibles, i intentar vendre el producte com una meravella, cosa que difícilment a aquestes alçades es creurà ningú.

 

En la part opositora, en Jordi Pujol alertat per l’augment de l’independentisme intenta donar el seu últim servei a l’Estat,  posant aigua al vi i dient que no es pot aspirar raonablement a l’horitzó de la Independència, ja què s’ha de recuperar la serietat perduda, i fer un replegament nacional per recuperar les forces.

Crec que la seva poca ambició nacional i la seva defensa de l’Estat espanyol ja es va constatar en els 23 anys de govern, i portem gairebé 300 anys amb replegament i endarreriment nacional com per haver de seguir així molt de temps mes, els vents son favorables, i ha arribat l’hora de començar el procés sense por, sense retrets i què la gent que mai s’ha mostrat partidària d’aquesta opció com vostè respecti la majoria, i si ha de donar arguments contraris que no siguin tant ridículs com aquests, o opti per veure que decideix el poble fart de tanta humiliació i maltractes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.