EL PRESIDENT MONTILLA DONA SUPORT ALS SEUS AMICS
Davant la pregunta de CIU en la sessió de control parlamentaria per formar un front comú de les forces catalanes a Madrid pel finançament, el President ha rebutjat l’oferiment perquè prefereix comptar amb els seus amics (PSOE), que fer caure al president Zapatero perquè torni el PP.
Alhora ha recordat a Mas, que l’actual executiu aconseguirà una xifra mes alta que la de CIU al 2001, ja que s’ha rebutjat l’ultima oferta que ja multiplicava per cinc aquesta xifra. També ha demanat confiança amb la fermesa i determinació del govern, i tranquil·litat als catalans, ja què aquest govern impedirà que s’envaeixin competències de l’Estatut.
Realment molt trist que el President d’un territori reconegui sense cap pudor i obertament, què prefereix el seu partit abans que els interessos de la població que l’ha escollit. Deu ser un cas únic a la història, i què el desautoritza totalment com a màxim càrrec català. El seu ordre de prioritats es no molestar i donar suport al seu líder natural a Madrid, per impedir qualsevol pèrdua electoral en benefici de l’altre partit, i desprès si queda alguna cosa, i queda temps defensar els nostres interessos. Com a català produeix vergonya que el màxim mandatari de la teva nació sigui un mer súbdit d’un altra.
Més ridícul encara fa que l’excusa es que la xifra que s’aconseguirà, serà superior a l’acord de l’oposició al 2001, presentant-ho com un gran mèrit, només faltaria que vuit anys desprès les xifres no fossin millors, es realment una obvietat i no un mèrit, es parla de si son justes i adequades i compleixen amb l’Estatut o no, aquest es el tema, no la comparació amb altres èpoques.
Respecte a la fermesa del govern, simplement sobren les paraules, quan s’inaugura la nova T1, sense gestió catalana i a mes amb declaracions del seu partit dient que no feia falta que fos determinant la posició de la Generalitat, i veient com el primer vol, casualitats de la vida, va ser a Madrid, tota una premonició, i quan gràcies a la fermesa el pacte de finançament aviat farà 1 any de no complir l’Estatut, sense atrevir-se a dir prou.
La invasió de competències ja fa riure, no crec que es refereixi a les pendents de traspassar del nou estatut, ja què la xifra es zero desprès de 3 anys, i lleis com la de la dependència han envaït clarament les competències catalanes sense dir absolutament res.
En definitiva i com deia ahir, un parlament amb vocació de regional, i un president que sembla més el delegat de Zapatero a Catalunya, que un vertader president d’un territori. Es el resum de la situació del país, molt trista, i què ens porta a coses inimaginables fa un temps, com la manifestació sobiranista del dia 27 per demanar explicacions al nostre Parlament, presentat com un autèntic escull pel projecte de l’Estat Propi, des que el dimarts la seva Mesa es va extralimitar en les seves funcions, fent un judici polític al dret a decidir de la població, i aturant-lo per inconstitucional.