EL POPULISME AL PODER
La victòria de Milei a Argèntina no fa més que expandir la llista de candidats populistes a la dreta que el món ha anat descobrint i que en un principi va ridiculitzar i que finalment ha vist amb sorpresa com es convertien en realitat.
Milei un admirador de Trump i de Bolsonaro ha arrasat en la segona volta de les eleccions argentines, sobretot amb el suport de l’electorat jove. Tota la dreta li va donar el seu suport quan el va veure com a únic candidat amb possibilitats. De fet ha moderat el seu discurs però segueix protagonitzant coses tant prometedores com que el seu gos és el seu assessori que afirma comunicar-se amb ell per un mèdium, com veiem promet. Apart ha tret els clàssics de negar el canvi climàtic o il·legalitzar l’avortament, fins hi tot crear un mercat per a la venda d’organs com estrelles del seu discurs. En el seu primer discurs ja ha dit que s’ha acabat els privilegis per uns pocs pronosticant que tornaran a ser una potencia mundial.
Com podem veure la història es va repetint, aquests personatges esperpèntics en un món normal segurament mai haguessin arribat a presidir un Estat, però el món un cop es consolida la sorpresa es posa les mans al cap sobre les seves victòries, però realment no incideix amb la vertadera causa que va molt més enllà dels mèrits d’aquests personatges. De fet Europa per exemple hem vist com l’esquerra o social democràcia ha anat perdent poder progressivament a gran velocitat i referma aquesta causa. El comportament d’aquests Governs en molts llocs crean una nova casta tancada amb els seus privilegis i fugint del que s’esperava d’ells te un límit. El nom no fa la cosa i nomes amb el nom no equival a unes determinades polítiques que se suposava protegirien als febles davant la classe poderosa, quan realment no ha estat així, veient com aprovaven o conservaven lleis totalment en sentit contrari a ampliar drets i llibertats a la ciutadania i caien en la corrupció del sistema.
Espanya en seria un exemple, el manteniment de la llei mordassa, el suport i tractament del 155 davant les decisions i drets de la ciutadania, creació de grups terroristes (GAL) per lluitar contra el terrorisme, la protecció al franquisme i un llarg etcetera de lleis que en res son el que se suposava havien de ser.
Davant aquest desgavell i desempara la societat desenganyada s’aferra a veus tant populistes com aquestes que molts cops diuen el que es vol escoltar i sense veure sortida possible son una taula de salvació encara que sigui falsa davant un sistema que ho te tot molt ben controlat.
El populisme al poder.