EL PARADÍS
Com ateu, crec que desprès de la vida simplement no hi ha res. Sembla trist, però això crec no pot ser la coartada per intentar canviar el final per un de fet a mida i reconfortant. De fet les religions tenen amb aquest punt un dels seus principals actius per captar fidels i vendre il·lusió, cosa que en principi no pot ser dolenta, però sense traspassar uns límits, com es el de l’autoengany.
La intenció no es parlar de religió, però si de la independència i del futur estat català. Els contraris utilitzen el terme paradís o similar en forma d’atac quan ens remeten a un futur estat que presentem com la solució de tots els mals, i perquè ens entenguem lligarem els gossos amb llonganisses. De fet els independentistes, o alguns també han col·laborat amb aquest discurs fals de remetre al futur Estat la solució màgica absolutament per tot.
Sento escriure que aquest paradís com el que abans parlava no existeix, o si més no, ningú l’ha vista i per tant no hi ha cap prova de que aixó sigui així.
Davant aquesta idea que busca la ridiculització del procés, cal ser clar. La independència en si no ens solucionarà la vida, però ens permetrà decidir sobre molts aspectes que incideixen en la mateixa, cosa ja molt important. Si ho sabem gestionar bé, el canvi serà sideral, si no en sabem tant,com a mínim haurem d’assumir les responsabilitats i no tindrem el Madrid de torn per salvar-nos el cul. Poder gestionar els nostres recursos i prendre les nostres decisions en funció de les nostres necessitats ja es un gran que, però lògicament cal fer-ho bé per treure tot el rendiment al que un Estat ens pot oferir. Jugar a la lliga dels Estats no es senzill, i segurament farà caure molta demagògia que ara triomfa i que la realitat s’encarregarà d’arraconar, ja que vetllar pels nostres interessos te uns costos que no entén d’anar amb el lliri a la mà o defensar segons que per molt just que sembli.
Alhora, tots aquests que utilitzen l’arma del paradís per combatre l’independentisme, simplement els hem de fer observar que es plantegin el mateix si ens quedem. Passarem del desconegut al sobradament conegut, corrupció, maltracte, menyspreu i un llarg etcètera de qualificatius que patim tots, pensem el que pensem i que si tornem a la religió s’acosta més a l’infern que altra cosa. Pensem-hi.