EL PAPER DE L’ESTAT
Davant la desorientació que patim entre els partits independentistes a Catalunya, unes possibles eleccions vergonyoses i una societat totalment astorada i amb rabia, hi ha un tercer actor que vol acabar la feina i incidir amb aquest desori per acabar definitivament amb el procés legitim cap a la independència.
Dues coses hem vist els darrers dies, curiosament una enquesta del CIS on el tripartit entre ERC, Comuns i PSC era la fórmula millor i més desitjada pel nou Govern català. Ahir l’ordre de detenció contra Laia Estrada de la CUP per part de la Justicia pels desordres que hi van haver amb la Reunió del Consell de Ministres a Barcelona de fa un temps.
Res es casualitat, per Espanya es l’oportunitat per proposar una cosa que no es nova, com un tripartit que deixaria l’objectiu independentista desactivat. Posaria l’accent en altres temes socials i una total col·laboració amb el Govern de l’Estat, apart d’un control més efectiu de la Generalitat i una Esquerra totalment desactiva i fora de joc en el tauler d’objectius cap a la independència i amb el caramel dels presos polítics com a objectius.
El segon tema, francament no es normal, que justament ara i quan la CUP sembla fa tot el possible per activar altre cop les negociacions entre Junts i Esquerra per formar Govern, s’intenti distorsionar amb aquesta ordre de detenció, per uns fets que tots sabem van ser una simple i nova humiliació a Catalunya per part de Pedro Sanchez amb un Consell de Ministres a Barcelona en plena repressió, amb un fort desplegament policial per dur-ho a terme, i tot per arribar al gran acord de canviar l’aeroport del Prat com a gran fita. Un parany de grans proporcions.
El paper de l’Estat en definitiva, no ha canviat, i si amb una mà utilitza la violència policial i judicial per creuar totes les barreres democràtiques i castigar Catalunya amb tota la seva força, amb l’altra mà aprofita el desgavell que ha creat entre els partits independentistes per culminar un final de procès que com sempre, sembla que oblida que es del poble, i aquest segueix amb més o menys força, amb més o menys por, però no està desactivat i es la clau per tornar un cop acabada la pandèmia allà on erem, exercint la pressió que ens ha portat a un camí sense retorn per damunt dels nostres partits.