EL NOU MODEL
Es parla ara de discutir en el Parlament un nou model policial, i evidentment fa falta i molt com ja fa temps que comprovem en els nostres carrers, però segons quines actituds i afirmacions fan venir vergonya aliena.
Escoltava el Conseller Samper aquest cap de setmana parlant de les manifestacions a Barcelona i arreu del país, amb una part del discurs que em va centrar l’atenció al parlar de la injustícia de la condemna de Pablo Hasel que deixa la llibertat d’expressió en res i contradiu les sentències d’Estrasbourg pels drets humans, l’ONU i uns quants organismes més i alhora defensava que els Mossos per ordre d’aquests mateixos tribunals que desvirtuava i atacava havien fet la feina de la seva detenció. En definitiva cinisme pel broc gros. No es poden defensar les dues coses. O la sentència es injusta i no es pot obeir de cap manera o seguir amb ella es col·laborar activament amb la mateixa. Aqui el Conseller hauria de plantejar quines son les prioritats i en situacions que no son normals en una democràcia assumir i triar on te que ser el cos, amb la ciutadania i la democràcia o amb els jutges d’un sistema imperatiu i corrupte, si no pot o no vol, la dimissió es la sortida que evidentment no ha triat.
Tanmateix també escoltar un dels representants de sindicats policials es poden treure moltes conclusions, una prepotència per damunt del bé i del mal, una justificació de totes les accions del cos i un victimisme on la societat gairebé ha de demanar perdó a aquests servidors públics. Com va quedar demostrat 6 ulls han volat els últims anys i el mateix cos ha protegit als culpables que ara haurien de complir condemna com qualsevol altra ciutadà, al mateix temps veient les males praxis que tothom ha condemnat en les intervencions es podria expedientar i prendre les mesures oportunes.
La clau de tot, es que el monopoli de la violència no pot ser igual a estar pel damunt del bé i del mal. Uns protocols clars ajudaria a prendre consciència que la policia fa la seva feina perseguint la delinquència i protegint-nos, es la seva feina concreta, però dit això, no pot ser la eina o braça armat de sistemes totalment esbiaixats sense cap tipus de control. No poden ser robots obedients sigui quina sigui l’ordre, això posa en perill precisament la societat que s’ha dotat d’aquest sistema per protegir-se.
En definitiva un nou model democràtic, i una purga d’aquells elements que precisament no poden fer aquesta feina, que nomes utilitzen per les seves deries ideològiques i perilloses.