EL NOU FINANÇAMENT ES UNA NOVA PROMESA
Aquesta setmana el President de la Generalitat, José Montilla, i el president espanyol, Zapatero s’han reunit per sorpresa a Madrid per parlar del finançament, i ha arribat una nova promesa del gran mentider que no es creu ni ell.
Realment lamentable el nou episodi d’aquest viacrucis que s’anomena Estatut, i que el govern espanyol mai s’ha pres seriosament, primer va arribar la data límit del 9 d’agost que marcava la llei per haver un acord en el tema, i simplement s’ha ignorat com si no estigues escrit, desprès va arribar la prorroga vergonyosa pidolada per en Saura a De la Vega a canvi de la no compareixença de Zapatero per dona explicacions, i si be la segona part es va complir, la primera tampoc serà certa.
Ens diuen que hi haurà una segona proposta, però ja avançant de que no agradarà a Catalunya, ens diuen que amb la crisi no es bona època per demanar segons que, els rumors de la sentencia del TC que no trigarà, i serà una segona retallada humiliant al text es esperada per l’executiu espanyol per no parlar ja de segons quins temes, i per postres ens diuen que igual s’ajorna el possible acord fins el proper any.
Es increïble la poca vergonya del govern estatal que juga amb les lleis sense rubor, i passa per damunt de les demandes catalanes com si sentis ploure amb un cinisme descomunal.
Davant això el PSC es troba atrapat amb la seva trampa, el que abans criticava des de l’oposició ara te que fer mans i mànigues per justificar-ho, i no aixecar molt la veu per no perjudicar el seu verdader cap, que governa a Madrid, i d’altra banda te que treure pit de tant en tant per mantenir el to en terres catalanes, on sembla que la seva nul·la defensa dels nostres interessos estant fent replantejar allò de la Catalunya optimista, i es podria canviar per la Catalunya enganyada.
El Predident Montilla, ja no enganya a ningú, i aquest nou termini per finals d’any es impossible que tingui una mica de credibilitat i ell ho sap, se’ns dubte han estirat tant la corda, que ara pateixen la seva pròpia medicina que els acabarà matant, ja que tanta vexació entre el finançament i la retallada del TC, hauran de triar entre ells i nosaltres i evidentment apostaran per ells, cosa que els allunyarà definitivament de la societat catalana.
Això no vol dir que amb un govern convergent les coses anessin molt millor ja que desprès de sentir en Duran i Lleida felicitar l’aniversari del diari La Razon dient que aporta rigor i pluralitat, ja no cal dir res mes, si el seu nivell de rigor es aquest pamflet feixista i anticatalà ja esta dit tot, i Artur Mas sap que es un llast que si no vol donar el salt endavant haurà de suportar, i això te unes conseqüències que no s’arreglen amb refundacions i cases grans que sense un projecte que trenqui l’espoli estatal per passar a tenir veu pròpia en el mon no te cap mena de sentit, sinó es per repartir-se les engrunes mediocres de poder que hores d’ara te Catalunya, i que els nostres polítics semblen sentir-se tant a gust.