ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL NACIONALISME MES RANCI AL SERVEI DE LES OLIMPIADES

General

Aquests dies veient algunes retransmissions esportives dels Jocs Olímpics de Pequin, es veu el tarannà real espanyol que es creu el melic del mon.

 

En primer lloc que en una retransmissió del esdeveniment mes global a nivell mundial, s’ha de saber ser objectiu, i prioritzar les coses, personatges com Usain Bolt o Michael Phelps son els noms d’aquests jocs per les seves proeses en les seves disciplines, i han quedat molt per sota d’altres noms que pel fet del seu passaport directament estaven a l’olimp.

 

En les retransmissions s’ha d’anar en cura amb les opinions i expressions utilitzades, com moltes que es van sentir en el partit de basket USA-Espanya, on l’equip d’un altra galàxia semblava l’espanyol, i  fins que el marge de punts es va fer escandalós no es va començar a rectificar una mica la clara evidencia. Es el tic de creure’s el centre del mon, i aprofitar qualsevol gesta esportiva per desbocar el nacionalisme espanyol amb unes finalitats molt concretes.

 

Un bon exemple, es l’anunci de Nike amb Pau Gasol i la frase final “ Ser espanyol era una excusa, ahora es una responsabilidad”.  El jugador de Sant Boi se’l veu molt identificat amb l’estat espanyol, però hauria de procurar ser mes respectuós pels catalans que no sentim com ell , i mes sabent que qualsevol bandera o comentari polític esta totalment prohibit en els jocs, que nomes fomenten els estats actuals, ignorant qualsevol realitat. Evidentment les condicions no son les mateixes, i això no es just.

 

Fets com la conferencia de premsa on un periodista es dirigeix al tenista olotí Robredo amb català, i ràpidament Nadal insta a fer-ho en castellà, mostra fins quin nivell es vol amagar qualsevol diferencia que molesti sota l’estora, i esborrar-la per sempre.

 

Aquests fets i molts d’altres volen mostrar un tipus de realitat que moltes vegades no es correspon amb la vida real.  Arribant a la falta de cultura que en un partit d’handbol el porter Barrufet va ser anomenat per l’analista del partit Pitufo, m’agradaria saber la reacció espanyola si la història fos a l’inrevés.

 

En fi no cal ser gaire llest per veure que per un estat amb diverses identitats, unes sota d’un altra, no hi ha res millor que l’esport per fer pedagogia de la seva normalitat, barrejant política i esport sense compassió.

 

 

  1. Havia vist el final de l’aunci de Nike i em va sobtar les paraules final subratllades amb la veu de l’esportista. Macionalismes d’estat en estat pur. M’alegra trobar altres persones que coincideien amb el que pense.

  2. Jo ho diria al revés: els Jocs Olímpics al servei dels nacionalismes d’estat. Pel que fa als esportistes, es veuen arrossegats per forces que els superen clarament, i com que el fons no hi és, giren com un penell.

Respon a Enric Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.