EL MARQUETING DEL NACIONALISME ESPANYOL
La revista ELLE es l’últim exemple d’exaltació del nacionalisme espanyol mes caspós, amb un reportatge titulat “España, una buena marca”,una bona colla de catalans col·laborant amb aquesta lloança a les suposades virtuts de ser espanyol, i una desmesurada i malaltissa eufòria espanyolista.
Si alguna cosa es clara es què com mes partidaris a la independència tenim a Catalunya, i què evidentment son titllats de nacionalistes radicals, i posen en alerta aquest nacionalisme mai reconegut i que es el mes perillós, excloent i caspós sobretot quant es veu amenaçat, i posa en marxa la maquinaria estatal per imposar la seva idea nacional, i res millor que l’esport per implantar aquesta idea unitària amb el famós “podemos” de la roja, i les icones què aconsegueixen triomfs dedicats a aquest imperi amb orgull.
Un altra arma es fer veure a l’enemic la seva debilitat, i les seves desercions entre les seves tropes, amb això s’ha dedicat aquesta revista de moda, que ha abandonat i sense raó aparent la seva temàtica, i aquest mes dedica el seu espai en un bany d’espanyolisme ranci pel quatre costats, amb el famós reportatge, i tot amanit amb anuncis de productes amb els colors de la selecció espanyola, i tota una amalgama de missatges delirants a favor de la causa que els ocupa.
El recurs què abans comentava es reflecteix amb la col·laboració dels catalans habituals per aquests casos com Pau Gasol, Rafa Nadal (mallorqui), Gemma Mengual o Dani Pedrosa, i del mon artistic la Montserrat Caballé, Judith Mascó o El Tricicle entre d’altres que proclamen la seva única pàtria què es Espanya, i no podia faltar un autèntic xenòfob contra Catalunya com Albert Boadella.
El to de les entrevistes als personatges destil·la menyspreu a qualsevol nacionalisme què no sigui el seu, com “el triunfo de la seleccions fue una experiencia definitiva” o “ el orgullo de ser espanyol” a mes de declarar-se lliure de complexos.
Crec que tots tenen dret a sentir-se com vulguin, sempre que tractin en igualtat de condicions al que te un sentiment diferent a ells, cosa què per exemple en el mon de l’esport no es dona, ja que no es pot escollir la teva selecció, i qualsevol que la reivindica es perseguit i marcat amb el dit acusador del nacionalisme espanyol, i titllat de totes les barbaritats inimaginables. De fet en tots els pobles sota el domini d’un altre estat ja gent col·laboradora amb el cavall guanyador, va passar a la guerra de successió, en el franquisme, en les invasions nazis o en multitud d’exemples a la historia. Es un fet normal i per interessos, comoditat o autèntic sentiment opten per abandonar la seva nacionalitat original.
Si amb això pretenen desmoralitzar ningú, crec què no van per bon camí, ja que pel procés sobiranista simplement ens cal una mica de respecte democràtic, i perfectament es pot prescindir de quatre icones esportives o artístiques com la Montserrat Caballé què evidentment alhora dels reconeixements també s’ha de ser coherent, i posar cadascú al lloc que ha escollit, i on aquests els han de rebre de la pàtria que han triat, i on com a curiositat aquesta famosa cantant te la seva nacionalitat a Andorra per no pagar els forts impostos a la seva estimada Espanya, cosa que a la revista evidentment no mencionaran.
En resum cap estat sense un conflicte nacional intern fa promoció amb personatges que expressen el seu orgull espanyol dirigit amb menyspreu cap a altres sentiments, i això significa que saben molt be que hi ha un conflicte, i què tard o d’hora no podran evitar que la població trií el seu destí per moltes patums que ens treguin a l’aparador.