EL FUM DE LES DEMOCRÀCIES
El cas descobert d’espionatge es un clar retrat de com son les democràcies considerades com a tals en el món. De fet moltes s’han convertit en una pantalla on hi cap la violació de drets fonamentals, la indefensió de la ciutadania condemnada a un paper residual i tota mena de posicions autoritàries que res tenen a envejar a les Dictadures més clàssiques.
Avui The Washington Post treu un article demolidor amb les democràcies que espien i en demana una regulació. Diu clarament com aquesta arma s’ha convertit amb la preferida del món i deixant aquestes vulneracions flagrants dels nostres drets en una normalitat pel control de la societat.
Realment, la diferència entre un sistema dictatorial i una democràcia, bàsicament hauria de ser que la primera la ciutadania perd els seus drets que passen a ser controlats pel poder i els exerceix com vol i quan vol sense mesura ni control. En el segon teoricament la ciutadania hauria de ser la base i prendre el control escollint els seus representants que es deuen a la mateixa, i on els drets de la societat son sagrats i mai es poden vetar o intentar controlar en benefici d’uns quants.
Aquesta diferència, veiem que en la majoria de casos ja no existeix, i molt menys amb democràcies adulterades com l’Estat espanyol on les estructures i el sistema vindria ser el mateix que la Dictadura i amb la mateixa força per part d’un sistema que ja fa anys amb la reivindicació per part de la societat dels seus drets perduts, van veure com el control es podia escapar, i van haver de trobar solucions per fer una mena de decorat de cartró pedra que per fora sembles real, però buit per dins. Les estructures de poder segueixen manegant els fils fora de qualsevol control i sota el paraigües de la paraula democràcia i amb una barreja dels 3 poders on la separació es inexistent cara endins, establir mecanismes de control de la població i retallar els seus drets quan cal, deixant l’essència del sistema en res, ja que les societats han perdut el timó i no son la base de tot, més aviat son utilitzades cada 4 anys com un engany per escollir uns representants que no pensen representar-los, sinó fer el seu paper en el sistema al marge dels votants i sense assumir mai aquesta responsabilitat.
Així s’entén el cas d’espionatge o les contradiccions constants de Governs que parlen com si estiguessin per damunt o al marge de la gent, atrevint-se a dir que segons que la gent no pot decidir. La perversió total i el fum de les democràcies no participatives.