EL FRANQUISME SENSE FÍ
Dues questions hem vist en els darrers dies per veure com un Estat que s’omple la boca de democràcia plena, simplement es una evolució del franquisme, dirigida pels mateixos i amb total impunitat davant l’acceptació de la societat.
Per un costat la Mesa de les Corts Valencianes ha admés a tràmit una iniciativa legislativa d’un exfalangista per prohibir el terme País Valencià i apart perseguir amb sancions qui defensi que el valencià i el català són la mateixa llengua. Una iniciativa que va en contra del mateix Estatut d’Autonomia i que la Mesa presidida per VOX ha acceptat encara que en el Preambul de l’Estatut es reconeix la denominació que es vol prohibir, pel que fa la segona qüestió es va en contra del consens acadèmic i de la mateixa Acadèmia Valenciana de la Llengua.
En un altre ordre, ahir veiem en el reportatge sobre Via Laietana, un cop més com aquests monstres policials van i han fet de la tortura indiscriminada i fosca el seu mode de vida. Monstres que des del franquisme ja van dir que ells eren servidors públics i que seguirien com a policies, gràcies a que la falsa transició va ser dirigida per ells. Miserables que mai han estat condemnats en cap de les denúncies posades per les víctimes i que l’aparell judicial en la mateixa ona ha deixat en res. Una gran vergonya i indignació.
Nomes una dictadura o falsa democràcia pot permetre que un falangista reconegut, partit que evidentment hauria de ser prohibit, cal recordar que a Alemanya no existeix el partit nazi i no tant sols això sinó que pugui guiat pel seu odi a Catalunya pugui presentar iniciatives contra el mateix Estatut d’Autonòmia com la denominació i encara més seguint la falsedat de dividir la llengua catalana en contra de tots els criteris acadèmics i de la mateixa acadèmia valenciana que evidentment davant aquesta iniciativa miserable política ha seguit els criteris lingüístics que en aquest cas son els únics que haurien de prevaldre. Un nou cop a qualsevol cosa que es vulgui dir democràcia, una nova broma macabra per la societat.
Quan una dictadura simplement canvia les paraules però segueix manant i protegint als seus amb un canvi fictici, passen aquestes coses, que els torturadors i col·laboradors assassins del règim segueixen protegits i amb via lliure per fer la seva vida des de posicions de poder, i les víctimes segueixen amb total indefensió com ciutadans de segona. De fet nomes cal veure com Grande Marlaska es l’actual Ministre de l’interior i tots sabem les condemnes que des d’Europa han vingut a la seva persona, com deia aquell no fa falta dir res més.
Es el franquisme sense fí.