EL FRANQUISME INTOCABLE
Hem sabut que el Jutjat d’Instrucció 18 de Barcelona no admet a tràmit la querella per tortures de Carlos Vallejo a la Comissaria de Barcelona amb el suport de la nova llei espanyola de memòria democràtica.
Aquestes tortures patides durant el franquisme, i amb el veredicte favorable de la Fiscalia que es va posicionar favorablement a la seva admissió a tràmit per primer cop i en virtut de la nova llei, no ha estat suficient per ser admesa. Els arguments que les tortures denunciades ja van prescriure i a més amnistiades, deixant clar que no considera fets constitutius del delicte de lesa humanitat per tortures que recordo no prescriuen. Sobre la nova llei ens diu que vol preservar la memòria de les víctimes però no deroga la llei d’ammistia ni preveu investigacions sobre violacions dels drets humans del franquisme.
Com ja ens podiem imaginar, la farsa segueix sent una farsa i la crua realitat d’una dictadura sagnant de 40 anys que posteriorment va controlar i dirigir un canvi estètic anomenat democràcia, però que ho deixava tot “atado y bien atado” amb una protecció total als assassins, torturadors i col·laboradors del règim franquista. Així ha estat fins al dia d’avui, les víctimes segueixen sent culpables i sense cap tipus de dret de demanar justícia. Vallejo li diuen que les tortures han prescrit quan es un dels delictes que mai poden prescriure, i s’amparen amb l’ammistia creada pels mateixos assassins per cobrir-se l’esquena dels seus delictes de sang per dir que segueix en vigor.
Malauradament, res de nou a l’horitzó, unes institucions estatals herevas del règim i que actuen com a tals. Una vergonya a nivell mundial on 40 anys d’atrocitats com les tortures esmentades son esborrades com si no hagués passat res. La Dictadura va ser sagnant i els seus crims ben visibles, però la falsa transició encara ho va ser més i les estructures muntades per aparentar el que no es una burla macabra a la societat espanyola que va comprar el relat i sembla amb la bena als ulls per no veure la realitat ni els morts enterrats als vorals de la carretera, recordo desprès de Cambodja el país que te el dubtós honor d’acumular més.
No hi ha llei que pugui resoldre aquest tema, sense fer surar tot això a la lluma i començar una purga dels nombrosos elements que continuen a les institucions bellugant els fils d’un sistema que se li pot dir de moltes maneres, menys democràtic.
Una nova vergonya que constata que el franquisme es intocable encara que siguem el 2023.