EL FINANÇAMENT: GUARDAT AL CALAIX FINS EL MARÇ
Ahir el govern espanyol va donar per fet que el finançament al no haver acord encara, i l’inici de la campanya per les eleccions basques i gallegues què evidentment son molt més importants que l’ofec econòmic que viu Catalunya, és seguirà negociant, i s’ajorna fins al març o abril on segurament coincidirà amb la sentencia del Tribunal Constitucional.
Donat la manca d’acord entre d’altres coses per la suposada fermesa catalana, i per altres discrepàncies com Extremadura què pràcticament no vol ni que es parli amb Catalunya, ja què com a comunitat de segona categoria tant sols te dret a callar i pagar, tot plegat força lamentable.
La imatge d’en Zapatero, i el seu govern a Catalunya crec que no pot ser pitjor, i ho confirma ara amb la prioritat d’aquestes eleccions davant el model urgent de finançament que desprès de 6 mesos de retard respecte la data de l’Estatut, i múltiples dates límit totes elles incomplertes, la ultima el 13 de febrer marcada per ell mateix, i on pensava vendre l’acord no per benefici dels territoris sinó com a munició electoral a Galícia i el País Basc, davant la impossibilitat de fer-ho, s’arxiva en el fons de l’armari, i un cop pasades les conteses electorals, seguim amb el tema, mes cinisme impossible, per vergonya sobretot dels seus votants catalans, què espero prenguin nota per arraconar-lo definitivament a un paper testimonial, com ho es ara el PP a Catalunya.
De la Vega va admetre un cert retard respecte al termini estatutari, i què falten uns serrells per tancar, aquesta senyora experta en demagògia sap perfectament que el model que ofereix en Solbes s’assembla ben poc al que marca el text estatutari, què recordo en qualsevol estat normal simplement s’hauria de complir, i mentrestant el PSOE-C es fa el gallet amb la seva falsa fermesa que tant sols espera el moment per dir el si i vendre el meravellós acord a preu de saldo, i Esquerra, ara convertida en patrocinadora de la candidatura olímpica de Madrid, qui els ha vist i qui els veu, segueix venent la seva presencia al govern per mantenir la fermesa actual.
Pels volts del mes d’abril la sentencia del tribunal de la inquisició espanyol caurà com una llosa sobre el paper mullat anomenat Estatut, i tot plegat donarà per tancada la carpeta catalana amb dos possibles sortides, la submissió i acatament d’una nova retallada vergonyosa d’una llei orgànica aprovada pel poble, i un finançament escarransit que amb prou feines arribarà per les necessitats bàsiques del territori, i on la falta d’inversions i promeses incomplertes de Zapatero posaran Catalunya al voltant del col·lapse amb la indiferència de l’Estat, o la via de dir prou, i començar un procés real cap al nostre estat propi per damunt de la demagògia dels nostres polítics què encara defensaran la possible entesa amb l’Estat, per salvar els seus propis interessos i dissimular aquesta gran presa de pel que ja fa massa temps que dura.
La incògnita es desvetllarà en els propers mesos, i la societat civil hi jugarà un partit molt important amb la seva actitud, esperem estigui a l’alçada de les circumstancies que requereix la ocasió històrica.