EL FANG DE L’ESTAT
Sabem avui que el President Aragonès va ser espiat amb Pegasus per les sospites que dirigia els CDR amb unes proves que fan riure per no plorar i al mateix temps Garcia Castellon segueix fent política intentant per tots els mitjans que el President Puigdemont no pugui entrar a la Llei d’Amnistia amb moviments que en un Estat normal el portarien a ell davant els Tribunals.
Efectivament, el CNI afirma que era coordinador dels CDR, així queda reflectit en la informació desclassificada i així justifiquen el seu espionatge amb Pegasus. De fet la Defensa ha rebut la documentació plena de parts tapades i planes totalment guixades que fan impossible entendre alguns dels paragrafs. Per la seva banda la Ministra Robles diu que tot es va fer amb autorització judicial i per tant amb respecte total a la llei a diferència del Govern Popular. Per la seva banda Garcia Castellon accepta per la part acusació a dos agents ferits a Urquinaona el 2019, tot per deixar el President Puigdemont fora de l’Anmistia i acusat de terrorisme.
Un embolica que fa fort, una persecució desmesurada amb la connvivència de les estructures de l’Estat, els mitjans de comunicació i uns poders de l’Estat completament vinculats i superats que actuen com una Dictadura qualsevol i amb total impunitat i menyspreu a la democràcia més elemental. Res a fer en aquest sentit, ja ho sabíem, l’Estat es el que és i no val cap sorpresa. De totes maneres acusar el President Aragonès de ser el cap dels CDR fa riure per no plorar, precisament amb un Govern on era vicepresident i que va ser part acusatoria en judicis contra membres dels CDR i on el seu partit viu de bracet dels del 155 sense rubor. Les proves ja son esperpèntiques i deixar a la Defensa uns documents on bona part es tapats o guixats no passa la prova del cotó de cap democràcia normal. Ahora el Jutge Castellon segueix amb total impunitat fent política i amb l’objectiu del President Puigdemont al cap sense cap vergonya i traspasant tots els límits davant el silencia i suport dels mitjans del règim i de bona part dels poders de l’Estat.
De fet en una democràcia normal, aquest jutge ja hauri estat inhabilitat i segurament jutjat, però esclar parlem de l’Estat espanyol i el seu curiós règim on el tot s’hi val forma part de l’adn del mateix sistema i on els de sempre segueixen en blanc i negre i sense cap evolució.
El fang de l’Estat.