EL DRET A LA VIDA ÉS PRIVAT
Ahir es va efectiu, cosa que malauradament es l’excepció perquè serveix la política, aprovant la llei de l’eutanàsia, i donant solució a un problema que reclamava la societat des de feia molt de temps.
Com deia, això no es habitual, però benvingut sigui quan passa. Realment un sistema ideal per la societat, es aquell que tria els seus representants i aquests es dediquen a buscar solucions pels problemes de la mateixa, legislant i fent possible els canvis i actualitzacions que requereix, blindant i ampliant els drets de la ciutadania.
El problema de la mort digna, es que forma part de la vida mateixa, aquesta seria una obvietat que no tothom comparteix, el segon problema es clarificar que la vida d’una persona nomes pot dependre de la mateixa persona i ell ha de poder decidir quan acaba. Evidentment la legislació ha de permetre evitar morts interessades per tercers o clarificar els motius i la voluntat inequivoca del protagonista. Fet això, com recull aquesta llei, no hi hauria d’haver cap ingerència en nom de res, i molt menys de cap qüestió privada i personal com la religió o les creences.
En època de denúncia de desigualtats constants en els àmbits socials, no podem permetre que per exemple un animal es sacrificat per evitar el seu patiment quan ja no hi ha solució, i una persona quan no hi ha solució mèdica i el dolor i l’allargament artificial nomes és la solució ha de poder dir prou i acabar amb aquesta mena de tortura permesa i que una societat no es pot permetre de cap manera.
La dreta retrograda sembla ho portarà als Tribunals, perquè es creu amb superioritat moral i física respecte la ciutadania per decidir en la seva vida i alhora esgrimeix qüestions religioses que haurien de ser privades i acotades als creients, però mai normalitzades com regla de la societat en general i molt menys com a base per decidir temes fora d’ella.
En definitiva és una victòria de la societat i els seus drets fonamentals, on no caldria destacar que nomes hi ha 5 o 6 estats al món que ho han contemplat, sinó la vergonya que en ple 2021 encara no s’hagués trobat solució i protecció per aquest dret inalienable a la persona humana.
Com deia el dret a la vida es privat.