EL DISCURS DE NO RES
El discurs del President Aragonès va anar sobre els paràmetres que esperavem, un relat que pels fets ja no es creïble.
Defensa la necessitat de començar a construir alternatives per li la negociació amb l’Estat via taula de diàleg s’encalla o no aporta els resultats previstos. El discurs va ser fet des d’una de les primeres escoles que va implantar la immersió lingüística.
Ens va parlar que el 2022 s’ha d’aconseguir fer el tomb a la crisi democràtica que fa massa temps que arrosseguem i parla de donar una resposta a la ciutadania amb una resolució que passa per l’exercici del dret a l’autodeterminació i l’amnistia. Ha defensat la immersió i ens diu que hem de potenciar l’escola i el seu model amb un punt vital i neuràlgic com la llengua catalana. Finalment i socialment no es vol deixar ningú enrere i construir un futur millor pels nostres fills.
Res de nou, parla d’alternatives sense precisar quan sap perfectament que nomes hi ha un camí com va quedar demostrat el 2017, que no inclou cap negociació amb un Estat hereu del franquisme que no ha superat mai i que evidentment te el seu camí ben clar i definit. Parla de si la taula s’encalla, com si alguna vegada seriosament hagués estat en marxa i ara tingués dificultats. De fet es aquest relat de fantasia que provoca aquest retorn a l’autonomisme per la porta del darrera.
Parla de tomb democràtic, quan hem viscut un cop d’Estat en forma de 155 i hem patit i patim una repressió durissima contra la societat catalana amb judicis farsa que veiem cada dia validats per l’Estat sense problemes, i no, no ens parli d’autodeterminació com a solució a arribar,quan sap perfectament que no entra en els plans espanyols ni ara ni mai. Prou de fer veure el que no es, nomes hi ha una sortida i es desbloquejar la declaració d’independència, donar credibilitat a l’1 d’octubre i deixar de col·laborar amb l’Estat activament i ser còmplice d’aquesta repressió formant part de la part acusadora als judicis i assumint obedients totes les decisions judicials deixant la sobirania del Parlament a zero.
Pel que fa el català, no es defensa fent discursos des d’una escola. Es defensa no dient a les escoles afectades que la Generalitat no hi pot fer res, es defensa no obeint la sentència del 25% de castellà, i s’hauria d’haver defensat vigilant el compliment de la immersió lingüística des del primer dia, i no utilitzar la llengua com a pantalla sense importància.
En definitiva el representant d’un Govern efectiu, que ho te tot menys efectivitat, i que el que es pitjor, ha trencat els ponts amb la ciutadania que l’ha escollit, un discurs del no res.