EL DIA DE LA VERGONYA
Potser caldria posar la setmana de la vergonya per l’Estat espanyol, un estat incapaç de resoldre els conflictes polítics amb política o de fer prevaldre la democràcia i els drets dels ciutadans per davant de l’immobilisme de les lleis.
Ahir vam veure una nova celebració del genocidi a les Amèriques que es veu els fa sentir tant orgullosos, res a veure amb els sentiments legitims de cadascú. Una desfilada militar i per cert la cabra, una imatge en blanc i negre amb pudor de naftalina i amb un cost de 800 mil euros que tothom li semblen acceptables, curiosament aquells que es passen els dies posant el crit al cel per exemple per les ambaixades catalanes amb costos irrisoris comparats amb actes com aquests. Es el que te la poca credibilitat i la parcialitat cega sense fonaments.
Un any més a Barcelona una pobre concentració d’espanyolisme ranci, que vull creure i crec que no representa a la societat espanyola, i crec que el rebutja plenament. Fins hi tot els partits han donat l’esquena a aquesta ara ja no majoria silenciosa, ja que les urnes han demostrat on son les majories, i no volen veure esquitxat el seu nom amb la crua realitat. Una malgama d’organitzacions amb gent que destil·la tant d’odi, irracionalitat i xenofobia com Francisco Caja de Convivencia Civica demanant no escoltar la democràcia del poble en nom d’un imperi de segles passats i una imposició per llei divina. Comentari apart mereix la concentració ultra, aquesta on podem veure banderes espanyoles feixistes, tot tipus de símbols d’aquest estil, crema de banderes i consignes totalment embogides i violentes per imposar la seva idea. Un cop més partits com la Falange, un dels convocants pot fer aquests actes i es legal. Es com si Alemanya el partit nazi amb la foto de Hitler al capdavant fos legal i fes una concentració pels carrers de Berlin. Totalment fora de lloc.
En una democràcia normal aquests partits feixistes i de lloança a un dels monstres del s.XX com era Franco no serien legals, i molt menys acceptats amb aquesta permisivitat, però no en podem esperar res d’un Estat que avui porta dues conselleres catalanes a la Justícia pel gran delicte de posar les urnes i agafar el clam del poble per escoltar la seva opinió.
Un Estat que no escolta, que no vol diàleg i que viu ancorat en un passat fosc i negre que ha deixat sobtat a la comunitat internacional. Una setmana on queda despullat de la seva vertadera cara i on cada cop menys es pregunta que hi fem encara.