EL CONSELL DEL NO RES
El Consell de la República diu que la seva votació amb el resultat de blocar la investidura de Sanchez no condiciona la negociació.
Ens recorden que el Consell no negocia ho fan els partits i per tant no afecta a les converses, tot un embolic, que naturalment passa quan es vol fer passar per normal una situació que no ho es com la catalana. Ens diuen que l’impacte es tant limitat que ratlla el que es inexistent. Diuen que el Govern d’aquest organisme acatarà la decisió i la transmetrà als partits. Recordo que un 74,9% va ser vot favorable però amb una participació del 4,45% del seu cens. Ja hi havia discrepancies internes per dur a terme la consulta i el Govern del Consell va suggerir esperar a que la negociació fos més avançada, finalment no es va fer cap campanya, ni deliberació abans de la consultat i el resultat tant pobre es damunt la taula.
Realment arriba a votar la independència, guanyar el si clarament i fer dos declaracions al Parlament de la mateixa, una suspesa temporalment i l’altra sense cap intenció de fer-la efectiva des de fa 6 anys porta a situacions esperpèntiques com les que vivim. El Consell de la República es una d’elles, una bona idea crear un organisme fora de la jurisdicció espanyola que marques una línia i on tots els partits fossin representats, una mena de Parlament que no fos autonomic transitoriament. Prou embolicat però una sortida, amb el temps veiem que no deixa de ser un organisme més sense solta ni volta, on les normes canvien quan no interessa o les consultes tenen un abast totalment simbòlic. El mateix Consell ho reconeix, que no negocia, ho fan els partits, alhora pretèn ser controlat pels mateixos o el seu Consell per fins partidistes o personals, però no efectius. La consulta es un bon exemple, no la volien fer i finalment davant la petició de mínim 1% dels afiliats s’han vist obligats, això si sense cap campanya, ni debat previ, gairebé d’amagat i el resultat participatiu ho diu tot. Una parodia més i ja no be d’una.
Els miratges son simplement miratges, i el nom no fa la cosa. Ho hem vist durant tot el procés, i ara que es tracta de fer veure que, sense fer-ho la recepta es la mateixa. Un organisme sense cap poder, ni decisió, simplement al servei de la promoció personal i escarafalls sense cap efectivitat.
Una estratègia que malauradament coneixem molt bé i que amb aquesta consulta torna a quedar en evidència.