EL CINISME DELS PRESSUPOSTOS
Ahir un cop més vam veure com Esquerra donava suport als pressupostos de Pedro Sanchez, aquest cop l’excusa no va ser el català i el seu blindatge fictici a l’escola o les quotes inexistents a les plataformes, ara li toca als 900 milions per infraestructures que son un altre fake.
Ara ja sabem que aquest traspàs venut a bombo i plateret per infraestructures relacionades amb els trens i carreteres, tant sols seria un 2% del deute ja crònic de l’Estat 45 mil milions amb aquesta materia amb Catalunya. Es a dir res extra. Tant sols servirà per executar obres ja molt endarrerides, però resulta que com ja s’ha dit entre 2013 i 2021 la mitjana d’execució espanyola ha estat d’un 63%, sent el darrer any tant sols un 35%, per tant un nou truc per l’opinió pública per aprovar uns pressupostos a canvi de res.
El mateix ja va succeir amb el blindatge del català i el famós 25 % que quedava frenat i ara reconegut pel Conseller com impossible d’aturar allà on ja s’aplica o en el mateix àmbit aquella meravella que posaria la nostra llengua dalt de tot a les plataformes televisives i que en realitat tampoc era cert per posar uns exemples.
Per si fos poc ara tocarà donar suport a la reconversió del delicte de sedició amb un de desordres agreujats que a la pràctica criminalitzarà les protestes com una mena de llei mordaça i pot afectar a molta més part de la societat, deixant les el·lits polítiques més protegides. Un altre tret al peu per guanyar rèdit polític autonòmic i per la lluita partidista de sempre deixant oblidada la societat que hauria de representar.
Dins de l’anomalia que suposa ser presents els nostres partits en unes institucions espanyoles que fa 5 anys van acabar amb un procés democràtic amb la violència i la repressió posterior, la col·laboració activa amb suposats beneficis que un cop i un altra nomes es demostren com a cortines de fum son censurables i miserables.
Nul respecte a la ciutadania, i una nova presa de pel, ajudar a governar al botxí no es normal ni ho hauria de ser, i nomes els interessos de partit son l’explicació, però això deien que anava de democràcia i de defensa de l’autodeterminació cosa que ja veiem que ha quedat arraconada en un calaix per sempre més.
Es el cinisme dels pressupostos.