EL CINISME AMB CATAR
Veiem aquests dies i a 48 hores de començar el Mundial de futbol a Catar com des de la premsa llegim articles condemant la seva realització bàsicament pels seu nul respecte als drets humans, les nul·les condicions dels treballadors que han provocat milers de morts en les construccions dels estadis i les acusacions de soborns per ser la escollida, això acompanyat des de les xarxes d’aquells que diuen que no veuran l’esdeveniment en senyal de protesta. Sent cert totes les acusacions, el punt de cinisme es monumental i fals.
Sobretot des de l’esquerra progre o això es creuen i amb les pontificacions habituals d’aquest sector cap a la societat ens venen amb les mans al cap aquest greuge sense dir que una cosa son els somnis o allò que voldriem i l’altra quan la realitat i el món real ens explota a la cara, allò d’anar amb el lliri a la mà seria un bon exemple. Catar tots sabem el que és, una Dictadura intolerable, on els drets humans son trepitjats com en qualsevol dictadura del mòn, en aquest cas amb l’excusa de les creences religioses, els drets de les dones son inexistents i si parlem dels treballadors estrangers son explotats amb un xantatge fora de mida amb la seva documentació que els impedeix marxar de l’Estat si no compleixen i així amb les obres faraoniques dels nous estadis i infraestructures han mort alguns milers dels mateixos. Fins hi tot les acusacions pel nul respecte pel canvi climàtic amb les infraestructures muntades per mantenir la temperatura en els mateixos camps de futbol son motiu de critica ferotge.
Es evident que tot això es cert i rebutjable, però quan els organismes del futbol el van adjudicar, ja ho sabien això, no es nou, però la part economica va ser la decisiva per mirar cap un altre costat, ara no val una doble cara. Que els mitjans espanyols parlin de democràcia inexistent i dictadura quan fa molt poc acaben d’apagar una revolta democràtica i pacífica com la catalana amb la violència i la repressió indiscriminada fa riure per no plorar, un país que ha arribat a crear un terrorisme d’Estat amb morts i tortures a la seva esquena sense cap càstig als culpables, el segon país del món amb morts enterrats als vorals de les carreteres i on els culpables han estat protegits i han dirigit la falsa transició també es per riure. Pel que fa als drets del treballadors ja veiem els escàndols de grans companyies amb explotació infantil o estats pobres explotant sense parar per reduïr costos i on desprès comprem a qualsevol botiga aquests productes sense cap problema, el capitalisme extrem te això. Pel que fa al canvi climàtic, nomes cal veure les nostres industries i els acords de paper mullat dels grans estat que van en direcció contrària com comprovem amb l’escalfament del planeta.
Per tant amb tot això, prou de cinisme d’occident amb segons que, i jo si veurè els partits que m’interessin sense cap recança.