ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL CERCLE TANCAT

General

Deixant de banda els congressos dels partits catalans, d’on sortiran futures estratègies, les tres qüestions bàsiques immediates segueixen el seu curs.

El tribunal Constitucional, arma definitiva d’aquest estat sense dret legítim democràtic, ha començat les discussions sobre una llei orgànica anomenada Estatut de Catalunya o presa de pel si es compara amb l’original, i les filtracions que ens arriben auguren una segona escapçada amb el vistiplau dels dos partits espanyols, què hauran acabat la feina de donar un missatge clar i contundent a la colònia catalana en forma de no voler escoltar la mes mínima reivindicació per justa que sigui.

 

En el tema del finançament, tant el ministre Solbes, com la Vicepresidenta De la Vega, com els barons socialistes ja han deixat clar que la bilateralitat es una fantasia, i que de tracte personal no n’hi haurà cap. Una reformulació del finançament autonòmic què afectarà per igual totes les comunitats, i on Catalunya no deixa de ser una mes, per molt que la Generalitat presenti aliances que recordant una paraula prohibida a l’estat, Països Catalans, però que una vegada mes la llei serà paper mullat, i l’espoli i la solidaritat interessada seguirà amb el beneplàcit d’allà, i el conformisme d’aquí.

 

El tercer tema es el projecte de llei de consultes populars, un tema que no genera passions en el PSC, i que ràpidament s’han afanyat a pregonar que estarà dintre la Constitució, i sempre autoritzat pel poder central, no sigui cas que algú li agafessin temptacions de preguntar coses inconvenients pels seus interessos de seguir sent el graner de l’estat sense dret a res.

 

Crec que això serà la fi del govern actual de la Generalitat, i coincideixo amb altres blocaires amb la necessitat de que el PSC passi a l’oposició junt amb el PP, el seu lloc natural per atacar la crosta. En quant els partits estrictament catalans hauran de triar entre seguir pel camí cap al no res amb la desafecció del poble, o ser conscients de que cal dir prou, i que nomes depèn de nosaltres per encetar una nova etapa de relació amb l’Estat, dintre la Unió Europea, totalment legitima com altres petits nous estats ja han començat a gaudir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.