EL CEO I ELS JOVES
Ahir els titulars sobre l’enquesta del CEO era que entre els més joves la independència havia deixat de ser una prioritat, la política era cada cop més allunyada, i ideologicament més cap a la dreta, cosa que amb més edat canviava radicalment.
Posant sempre amb pinces aquestes enquestes, la seva intencionalitat i el seu aprofitament com una eina més pels partits polítics, crec que l’explicació es força senzilla. Si analitzem el viscut els darrers 15 anys a Catalunya, un jove pot arribar a la conclusió que el sistema i els partits que el representen tenen nomes un interés particular i viuen totalment d’esquena a la societat, de fet revisant aquests darrers anys poden veure com una societat majoritària i mobilitzada va protagonitzar manifestacions i representacions increibles, va pressionar als partits com mai, es va jugar tot per realitzar el referèndum, va suportar la violència de les porres per validar clarament la independència i posteriorment va veure com tot això quedava en res, ja que el Govern i partits que ho havien de culminar no havien fet la feina promesa i no van complir amb la mateixa llei del referèndum fent el resultat viable, amb una declaració de 8 segons i una nova en forma de presa de pel i sense cap intenció de donar-li sortida, deixant la societat amb un pam de nas i amb l’objectiu clar de fer oblidar aquells anys i tornar a l’autonomisme sense manies. Una presa de pel que sobretot en un jove el pot allunyar tant de la política que veu com un engany interessat i d’una independència que veu clarament que aquells que finalment l’han de signar no tenen cap intenció de fer-ho.
Pel que fa a la ideològia, segurament l’esquerra teorica més oberta i moderna seria l’opció majoritària, però quan aquesta en la major part del món i particularment a l’Estat espanyol ha fet de dreta i s’ha allunyat del que se suposava eren els seus principis bàsics per passar a viure del sistema amb proclames buides de contingut, la gent llavors veu l’engany i normalment tria l’original i no la còpia barata que havia de ser l’alternativa, per aquí vindria aquesta pujada de la dreta a la joventut.
De fet els termes clàssics dreta i esquerra han quedat cada cop més difuminats en una centralitat d’objectiu compartit en forma d’ocupar el poder com sigui i sobretot deixant els votants en un calaix que nomes es obert cada 4 anys gairebé per desgracia seva.
Per tant si ens refiem de l’enquesta, res estrany quan la societat ja no creu ni en el sistema, ni en els partits d’aquesta falsa democràcia.