ALBERT CORTES MONSERRAT

Esquerra intenta pactar els propers pressupostos de la Generalitat, i demana triar entre ella i els Populars, sembla que posa el concert econòmic, la consulta prèvia i els Mitjans audiovisuals com a condicions, i espera un pacte nacional a la Generalitat, amb uns pressupostos fets a base de validar l’espoli fiscal, per si algú se n’havia oblidat. A l’Estat espanyol ja no hi ha cap tipus de vergonya, i l’ultima remesa dels papers espoliats a Salamanca ha quedat aturada en un altre incompliment que ja fa riure per no plorar, i el partit que ara agafar les regnes en substitució dels socialistes, començar a passar el corro amb les seves majories, i on a les Illes nega la llei de consultes populars, sembla ser que l’opinió de la gent no importa, i a Xativa segueix mantenint al Dictador Franco com a fill predilecte, sense oblidar l’acudit que malauradament no es tal, i que ens diu que la casa Reial no te marge per retallades, com deia riure per no plorar.

Efectivament, Esquerra vol aquests condicionants esmentats per arribar acords amb el pressupost, i destaca que les reunions son profitoses, també demanen un taxa per rendes més altres, i poder augmentar ingressos. Per altra banda la resta de partits diuen que no hi ha avenços significatius. A l’altre costat la Casa Reial amb  la seva assignació de 8,4 milions anuals, no te marge per retallades, tot hi que aquesta quantitat no inclou treballadors, personal militar, i de seguretat, ni despeses de viatges i visites oficials, ni tampoc conservació del patrimoni, tot una presa de pel. A Xàtiva, els populars rebutgen que se li retirin els honors al dictador com a fill predilecte i alcalde perpetu, concedits 7 anys desprès d’haver-la bombardejat, amb una nova burla a les víctimes. A les Illes el mateix partit amb majoria, va refusar debatre una proposició de llei sobre consultes populars per via referèndum semblant a la catalana, amb l’excusa que la gent esta preocupada per la feina, i que es podien aprofitar per fer consultes sobiranistes. Per últim les darreres 300 caixes de Salamanca resten aturades, ja que l’enèsim incompliment del govern Zapatero, ja que el ministeri de Cultura ha anul·lat la reunió prevista, i pas previ a la sortida dels papers, en una nova mostra del “talante”.

No seria una mala noticia que el pressupost català fos un pacte entre els partits catalans, abans que els pactes amb partits nacionalment espanyols com populars o socialistes, i per tant amb altres interessos. Ara be, les condicions com un concert econòmic totalment impossible i irreal no son un bon presagi, una consulta per decidir un tema que no tenim ni la primera, ni l’ultima paraula tampoc mereix massa respecte, i per últim uns pressupostos que un cop més validen una robatori sense precedents en forma d’espoli, i uns incompliments espanyols que estem veient aquests últims dies, i que no deixen marge de maniobra, més enllà de malviure, i la queixa continua sense  buscar la solució definitiva a un problema enquistat fa 300 anys. Aquesta ja em semblaria una aposta rigorosa i digne, el demes es anar passant, i més del mateix. Per altra banda, la Casa Reial no en te prou amb 8,4 milions, i sembla que passar ajustaments, una gran burla a la majoria de ciutadans mil·leuristes que amb prou feines arriben a final de mes, per part d’una institució caducada que demana a crits una retallada, però en forma de substitució total i per sempre. A Xativa un dictador sanguinari i cruel, segueix sent fill predilecte, i validat dins d’una democràcia, crec que sobren les paraules, i ens diu molt de molts dirigents actuals. El mateix passa a les Illes, on es prohibeix opinar a la gent, recordo la base de qualsevol democràcia, i en base a si el tema interessa que es debati o no, això els populars també li diuen democràcia, realment tenen uns conceptes força curiosos. Per últim, una nova i darrer cacicada de Zapatero, que no es capaç ni de complir amb els papers de Salamanca, amb un tema que descriu molt be el tarannà de l’Estat espanyol.

En definitiva, aquest es el tema, validar tot això i donar-ho per normal o canviar el rumb d’una vegada per totes.