DESAFECCIÓ NORMALITZADA
Vicent Partal
Les Corts Valencianes decidiran avui si expulsen Mònica Oltra. És una mesura excepcional, que no s’ha aplicat mai, i que simplement pretén castigar una de les diputades que més activament ha fet sentir la veu de l’oposició. Tot podria aclarir-se reconeixent un malentès entre la diputada i la presidència, per una simple qüestió formal. Però no: el PP vol retirar a Oltra la condició de diputada durant tant temps com puga. Fet sorprenent, de tan excepcional, i en vista del gran nombre d’encausats que mentrestant seuen sense miraments als escons del PP.
El fet més xocant és el format de la sessió. Serà a porta tancada, sense càmeres de les corts i també sense accés dels mitjans. De fet, fins i tot el president de la cambra ha advertit que tindran dificultats els diputats que expliquen per Twitter el contingut de l’acte. És una gran paròdia i Compromís ja ha anunciat que no hi assistiria. Però la imatge és d’un grafisme extraordinari: els representants elegits a les urnes tancats en un autèntic búnquer per prendre decisions tan d’amagat com siga possible de la mateixa gent que els va fer entrar allà dins. I amb la intenció de llevar la condició de diputada a una dona que hi va entrar pels vots rebuts i que ha defensat amb passió el mandat democràtic que li encomanaren els electors.
Costarà de trobar una imatge tan poderosa a l’hora d’exemplificar els mals del parlamentarisme actual. Si bé és veritat que en un altre parlament, en aquest cas el congrés espanyol, avui assistirem també a un altre espectacle penós. Resulta que un fet tan important com la successió del cap de l’estat el liquidaran en un matí, amb una llei feta de pressa i corrents, amb el vot obligat i amarrat dels partits. De tots. El PSOE ha hagut d’amenaçar els seus diputats si voten diferentment i CiU també ho ha fet, si més no amb Duran. I després es queixen de la desafecció…