ALBERT CORTES MONSERRAT

S’acosta podríem dir el moment de la veritat pel moviment de les consultes populars, amb la traca final a Barcelona, i on molts han quedat en evidencia si no ho estaven ja, i ara per ara ja han quedat marcats per les seves greus mancances democràtiques i la seva covardia.  Al cap de tres dies, la proposta de Solidaritat pel procés d’independència arriba al Parlament, i veurem en primer pla les misèries dels partits catalans, i la seva inutilitat per defensar els nostres interessos, de fet aquesta proposició de llei no es patrimoni d’un sol partit, sinó de tots els que volem decidir el nostre futur en llibertat, i defensar el nostre estat del benestar.

Actituds com les del president català, amb aquests problemes de doble personalitat, i gairebé votant furtivament com si un país democràtic no toleres que el seu president exercís el saludable art d’anar a votar, les misèries d’aquest personatge sinistre anomenat Duran, parlant amb to burleta de la ciutadania, i amenaçant amb tots els arguments que lògicament surten de les Espanyes per apaivagar la consciencia maltractada de la població, les exclamacions de les forces espanyolistes encapçalades pel PSOE-C, i dient que el govern ha abandonat la defensa de l’Estatut, i per tant difícilment pot defensar Catalunya, que li ha dit algú a la portaveu Laia Bonet, que l’Estatut ha estat retallat repetidament i ha quedat mort i enterrat, i que ni tant sols s’ha respectat la voluntat de la gent en una votació, per un Tribunal que ha fet la seva feina, i ha deixat aquest darrer intent d’entesa en paper mullat, amb la lògica alegria de la seva cap a Madrid, Carme Chacon, coneix algun territori seriós que tingui estatuts que no respecten ni el criteri del poble, ni les seus de la sobirania popular, com es el Parlament, jo crec que no, però evidentment la seva feina no es aquesta. Tenim el portaveu convergent Jordi Turull, que comença a emparar-se en el programa electoral per justificar el seu impediment a tramitar la llei solidaria, potser li caldria dir que tampoc en deia res d’aprimar el nostre estat del benestar a cop de retallada, i ignorant el problema real en forma d’espoli, i més quan les regles del joc son canviades constantment des de Madrid, demanant austeritat i negant el pagament dels deutes amb Catalunya, i alhora augmentant els sacrificis, amb cartes marcades no es pot jugar.

 

Personatges com en Roca i Junyent, recordo un dels pares de la Constitució, ens diu que les consultes no son un examen de qualificació de més o menys catalanitat, i ha defensat que Catalunya encara necessita Espanya, i les dificultats d’aconseguir consensos requereix seguir insistint. Un cop més ens vol prendre el pel, la seva poca catalanitat es de sobres coneguda, no cal que ens demostri res més, i caldria que expliques aquesta necessitat que ens maltractin econòmicament i culturalment fins a l’extenuació, i atrevir-se a parlar de consensos i insistir, quan sap perfectament que amb una relació malaltissa com aquesta, mai serà d’igual a igual, sinó des de l’imposició, i seguir insistint es una bogeria sense sentit.. El conseller Homs encara espera que l’executiu espanyol reaccioni, desprès de la negativa de pagar el fons de compensació acordat, en un exercici de cinisme, ja que no en te cap necessitat, i sap que no ho farà, no som estúpids.

 

La plataforma “Ara si toca”, ha anunciat la ocupació del Parc de la Ciutadella de l’11 al 13 d’abril amb motiu de la votació de la llei d’independència, per pressionar els nostres diputats, dels quals per cert alguns amb l’excusa de la derrota demanen la retirada, quan saben que la derrota nomes hi serà perquè ells volen, veiem com les revoltes al món àrab es succeeixen, i sembla que nosaltres que caminem cap a la desaparició com a poble, ens mantenim impassibles, com diu la plataforma ara si toca.