ALBERT CORTES MONSERRAT

Avui ha començat el què anomenen el Debat de l’Estat de la Nació, què ja dona idea del tarannà d’aquest estat què porta la seva uniformitat als límits, ja què amb aquest pompós títol donen a entendre que tants sols n’hi ha una de nació, i a més alhora de la veritat es converteix en una lluita dialèctica entre els dos grans partits espanyols, i on la resta, anomenant forces nacionalistes, terme també curiós, son com uns turistes visitant un museu i escoltant el guia.

Primer davant la desconfiança i les crides a deixar sol a aquest demagog espanyolista com el va definir molt be en Carretero, anomenat Zapatero, en Miquel Iceta per part del PSOE-C, ha tret el manual del cinisme en estat pur, i ha convidat a tots a fer pinya amb el president estatal per afrontar millor la crisi econòmica, i deixar en segon pla l’agenda catalana. El problema es que ells l’han llençat a les escombraries fa anys aquesta agenda, i tant sols els preocupa el què passa a la Meseta, a més cal recordar que 9 mesos desprès del teòric acord de finançament marcat a l’Estatut, el més calent es a l’aigüera, i l’espoli econòmic segueix a tot ritme amb crisi o sense.

El president espanyol en la seva intervenció ha tret el llibre màgic de les promeses, què desprès tant sols son això, i ha dit un altra xifra màgica pel finançament amb l’anunci de la convocatòria abans del 15 de juliol del Consell de Política Fiscal i Financera per tancar un acord, què ha considerat estructural, i fregant el deliri ha qualificat de negociació lleial, bilateral i multilateral.

Ha anunciat un seguit de mesures contra la crisi, on destacaria la dels ajuts directes per compra de cotxes per una quantitat de 2000 euros, dels quals 500 aniran a càrrec de les Autonomies, contradient la negativa fa pocs dies de la Generalitat per dur-la a terme.  En matèria educativa, i en un pla d’escola virtual  ha promès 420000 ordinadors per alumnes de 5e. De primària.

Ja tenim nova data, i van tantes que he perdut el compte, realment lamentable qualificar de lleial i bilateral el finançament català, quan pensa plantar-se i dir prou el govern del PSOE-C i les seves dues crosses, quan de temps més pensen seguir el joc en aquest mentider compulsiu, la dignitat te un límit, i la Generalitat l’ha superat amb escreix, son incapaços de veure o evidentment no volen veureu que l’Estat mai complirà l’Estatut, i que l’ofec econòmic seguirà sempre, i què tant sols deixa una sortida en forma d’estat propi pel be i pel futur de la ciutadania, tant covards i interessats son, què tant poc els importa el poble al que teòricament representen, crec què la resposta es clara i contundent.

Respecte les mesures econòmiques, son tant falses com les Autonomies, les quals poden ser ignorades quan calgui sense respectar cap llei ni cap competència, ara pretén que els catalans paguem 500 euros per cada cotxe nou venut, quan l’espoli financer es de dimensions extraordinàries, i a sobre del que paguem i no torna, hem de contribuir  a les mesures de l’estat. Pel què fa als ordinadors, i gracies al nostre espoli, ja comunitats que ja compten amb un ordinador per alumne, cosa que a Catalunya evidentment es impossible.

Realment el maltracte es tant gran, què si l’orgull existís, cap diputat des partits catalans hauria d’assistir en aquests plens, excepte els 25 impostors i súbdits del PSOE. Nosaltres no hi tenim res a guanyar apart d’humiliacions i promeses buides de contingut, per tant no cal esperar que reformin la llei amb més diputats al Congreso, per fer quasi impossible la presencia de forces que no siguin PSOE i PP, què tard o d’hora passarà.  Cal saber dir prou, i no seguir jugant amb les cartes marcades en una partida impossible de guanyar.