DE TOTS I PER TOTS
Ahir es va obrir la sessió de les Corts Generals espanyoles amb el discurs del monarca espanyol.
Ja cap al final descobrim la frase de que “Espanya no pot ser d’uns contra tots, ha de ser de tots i per tots. Vam veure com els ministres de Podemos aplaudien el discurs com tots, i alhora vam veure les absències de catalans, bascos i gallecs dient obvietats com que el Borbó es hereu del Dictador.
Començant pel final, crec que tant Esquerra, com Junts pel Cat i CUP, ja sabien com funciona aquesta institució abans de presentar-s’hi, per tant aquests escarafalls de fum, no son res més que això, no pots col•laborar i participar en una institució donant-li validesa i alhora criticar el seu funcionament i les seves regles que ja has acceptat previament. Demanaria menys fum i més respecte a la societat.
Pel que fa a Iglesias i companyia, veure com aplaudien al Rei com la resta de diputats dona idea de com canvien les coses i com els principis queden dil•luits en un no res quan es participa en el sistema i a sobre s’obté poder com es el cas. Una trista notícia pels que veien aquesta formació com pràcticament uns antisistema.
Tornant al Rei, i el seu cinisme habitual, doncs es evident que si es un Estat contra tot allò que democràticament el pot qüestionar en aquest cas Catalunya, i per tant no es per tots o en qualsevol cas no es de tots en les mateixes condicions i drets.
Cal tenir molta barra per dir això, quan Catalunya va ser humiliada amb el seu Estatut que no va respectar ni el vot de la societat i alhora veure com preceptes esborrats del mateix segueixen vigents identicament en altres Estatuts comunitaris sense cap problema, veure com es va tractar la demanda pacífica i democràtica catalana sobre la independència i el referèndum per validar-la amb zero diàleg, i tot violència, repressió i vulneració de drets individuals i col•lectius sense rubor.
Aquesta ha estat la recepta emprada amb un sistema corrupte i sense el més mínim tarannà democràtic. El mateix podríem dir de la llengua o de qualsevol tema diferent al pensament únic de l’Estat. Aquesta es la igualtat, i els tots junts que pregona el monarca, que per cert en el famós discurs del 3 d’octubre i el seu posicionament va deixar molt clar que no tots som iguals.
Quina barra, de tots i per tots.