DE LA DIGNITAT A LA INDIGNITAT
Escoltar Oriol Junqueras dir que la manifestació de l’ANC es excloent i amb la cançoneta que va contra els partits, reclamant que l’independentisme sigui en positiu i plural. Tot això just els dies que celebrem el cinqué aniversari de les Lleis de Transitorietat i Referèndum que seguint els arguments de Junqueras tampoc passarien el filtre democràtic es molt trist e indignant.
l’ANC convocant de la manifestació o la manifestació en si de la Diada es per la independència, no hi ha més. No pot ser més inclusiva, no hi ha una mica d’independència, o ets independentista o no ho ets, no hi ha mitges tintes o en tot cas no es el que es reclama. Per altra banda el partit del Sr. Junqueras com els altres dos segons ells representen el 52% del vot independentista i amb aquest objectiu fonamental com a lema. No se on es el problema llavors. Si n’hi ha algun es que alguna cosa grinyola i tots sabem que grinyola i molt. De fet avui com deia fa 5 anys d’un acte de dignitat i de Parlament de primera i democràtic aprovant unes lleis que sempre esperant el resultat del Referèndum, en marcaven l’aval legal del mateix i el camí a seguir en cas de victòria del sí en els primers passos de la nova República. Unes lleis que mai van ser executades, cosa que diu molt poc dels nostres polítics i dels nostres partits, una estafa democràtica en majúscules de la qual sembla volen passar full, confiant en la manipulació de la societat i la poca memòria democràtica que sembla ser molts exhibeixen.
Una vertadera democràcia, no pot admetre fraus com aquests i ha de demanar responsabilitats al seus culpables, entre ells el Sr.Junqueras que ara ens diu que aquesta manifestació no representa la majoria de l’independentisme a Catalunya. Aquestes afirmacions son molt perilloses en uns representants democràtics que s’atorguen la visió i la validesa d’interpretar el sentiment de les majories o minories, em recorda allò que Ines Arrimadas sempre ens recordava al Parlament “de la majoria silenciosa”, i crec que denota una baixa qualitat i un cinisme que no es admissible en un vertader Estat democràtic, i sobretot en els representants d’una societat que han de parlar de fets i realtitats contrastades i no de coses imaginaries a conveniència de cadascú.
Fa 5 anys vam viure moments de dignitat en un Parlament de primera, malauradament ara ha estat buidat de poder i tornat sota el paraigues d’una Constitució amb la cotilla del franquisme com emblema. Això vol dir indignitat.