ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

CRIMS DE GUERRA

El món viu amb expectació la guerra a la franja de Gaza per les derivades que pot comportar i la fragilitat dels acords establerts i la propia situació d’aquest punt calent del planeta.

Una paraula que escoltem constantment es “crims de guerra”. De fet son innerents en una guerra i no hauria de sorprendre un cop iniciada, no hi ha cap guerra que no comporti aquest tipus de crims, la barbàrie bel·lica ho porta incorporat. Si anessim a l’època medieval, normalment en un camp de batalla s’enfrontaven dos exèrcits i la població civil quedava al marge, això evidentment ja no es així l’armament es molt més precis i la tecnologia molt avançada, però les errades puntuals no son excepcions. Podem afegir que si no son dos exèrcits i un territori poblat com a camp de batalla la mort de civils innocents és una trista realitat i passen a formar part sense voler-ho del camp de batalla.

Més enllà de la guerra de la desinformació que no ens permet esbrinar la veritat, hi ha imatges que no han deixat dubtes, per exemple les incursions de Hamas a Israel en un festival de música on van assassinar a la majoria d’assistents i això es un crim de guerra o els bombardejos sobre edificis o carrers a la franja de Gaza amb gran nombre de morts civils per part de les forces israelianes també son crims de guerra, com evidentment el bombardeig a un Hospital sense autor clar també ho és. Crec que es força clar i no hauria de generar massa debat i si reflexió.

Per això fa por veure aquests personatges que reparteixen el repartiment amb protagonistes bons i dolents i fan la vista grossa amb unes victimes i insisteixen amb les altres, simplement per la seva ideològia i molts cops per aprofitament polític, cosa encara més miserable. Ho veiem en les estructures de poder, en els mitjans, a les xarxes socials i a la ciutadania en general, i forma part d’aquesta deshumanització que patim impulsada pels cercles de poder i que pretén fer distincions entre els morts com si tal cosa per aprofitament propi.

Ja seria hora que la societat madura dones una lliçó i deixes clar que els objectius civils en una guerra son crims contra la humanitat sempres vinguin don vinguin i siguin qui siguin, res a veure amb els motius de la guerra o la ideològia defensada per cada part.

Simplement, crims de guerra.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.