ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

CONTRA LA LLIBERTAT TOT S?HI VAL

General

Aquests dies hi ha uns quans exemples de la demagògia contra la democràcia i la evidencia, el Ministre de l’Interior espanyol Jorge Fernández, ens diu que ara no hi ha lloc per a independències a tot el planeta, altres com en Duran nega el concert econòmic, nega la independència, i ara també el terme Països Catalans, emprat per Xavier Bosch a Madrid. Per finalitzar ,sembla que la Unió Europea controlarà la viabilitat i rendibilitat de cada gran obra pressupostada per l’Estat, especialment les obres del TAV que segueixen alienes a la realitat i sense cap sentit.

Efectivament, el ministre espanyol parla que amb la situació econòmica europea, es fa evident que no hi ha lloc per nous estats, ja que l’hora del nosaltres sols ja ha passat a la història, i convé que a Catalunya alguns ho tinguin clar, ja que el context actual es d’interdependència. En Duran segueix fent el seu paper per lliure, va negar el nou sistema financer basat en el concert econòmic, nega sistemàticament la independència, i ara va criticar l’expressió Països catalans, ja que sona a imposició i pot ofendre altres territoris. Per últim l’Estat haurà de provar la rendibilitat de les grans obres i presentar un anàlisi transparent del cost-benefici abans de construir cap TAV o obra faraònica, en valor a una esmena presentada per CIU i ERC a l’Eurocambra. O sigui que aeroports fantasmes, autovies en zones de nul trànsit o la xarxa de TAV com el d’Extremadura que volen seguir executant, sabent que es insostenible i aberrant.

Realment contra el dret elemental de les persones i els mínims democràtics exigits quan es tracta de Catalunya tothom s’atreveix, el Ministre espanyol no deu haver vist l’evolució mundial en els últims anys, ja que hauria vist que la creació de nous estats per diferents motius es una constant, i queda demostrat la seva eficiència i progrés en la majoria dels cassos, diu que el nosaltres sols ja ha passat a la historia, com es que Espanya no renunciar a ser un Estat doncs, ningú va sol, està dins d’un marc global, en aquest cas dins la Unió Europea, però no carregant amb un llast extra i mortal com es el nostre cas. Ens parla d’interdependència, es correcte, diferents territoris independents relacionats entre si amb molts dels seus aspectes, per tant li recomanaria que no faci més el ridícul, encara que lògicament es el seu paper. Pel que fa en Duran, es un cas a estudiar quan siguem un estat, ja que no segueix sovint les directrius del Govern català, i nega tot per Catalunya, no tenim dret a un concert econòmic com el País Basc i Navarra, encara que sap la situació financera i el dèficit asfixiant que rebem, nega la independència moltes vegades amb arguments tant de pes, com que el seu pare viu a la Franja aragonesa, i es veu que si ets diferents estats les distancies canvien, i l’Europa sense fronteres en aquest punt es converteix en un mur infranquejable, i ara renega per no ofendre de Països catalans, quan sap perfectament el sentit de la paraula, i de la nostra identitat comuna, cosa que no vol dir obligar a ningú a res, però es veu que l’Estat espanyol es normal que consideri Catalunya una part seva, aquí no hi diu res, però quan s’aspira a tornar a unir els Països catalans democràticament, i sense cap imposició es un pecat mortal, vertaderament els seus arguments son tant pobres que no mereixen comentari. Per últim, destacar que l’Estat haurà de passar pel control europeu per la seva disbauxa total amb infraestructures, i que han de presentar uns informes de viabilitat i costos, que obliguen a preguntar, si fins ara no es feien, segurament no, ja que un TAV a Extremadura no te cap sentit, i es ruïnós o amb molts altres llocs, autovies com la de la Plata, que creua de nord a sud l’Estat espanyol per llocs de molt baixa circulació es una burla, i si parlem dels faraònics aeroports com el de Ciudad Real o Castelló nomes fruit de la especulació, i amb una dada esfereïdora, un estat intervingut amb el doble d’aeroports que la potent Alemanya, em sembla que sobren comentaris, i agreuja encara més com va destinat el nostre espoli, com deia contra Catalunya i els seus interessos tot s’hi val.

 

 

  1. De vegades s’ha de fer un símil una mica més fort per veure la situació. Durant la segona guerra mundial a la França ocupada, la Resistència castigava i es desempallegava dels compatriotes col.laboracionistes i traïdors. Hem de tenir les coses clares i dir-les pel seu nom.  Després, com que la història la van escrivint els guanyadors, els patriotes de la Resistència són uns herois i no pas uns terroristes.
    Avui en dia, aquí als Països Catalans, perdó, potser hauria de dir la Corona d’Aragó sense l’Aragó, de traïdors al país i col.laboracionistes en tenim bastants i de tots els colors polítics. El que ens està fallant és la Resistència. Per això estem on estem. Però la història no està aturada. Encara som a temps per a escriure un capítol ben èpic per a la nostra nació catalana.
  2. Ningú vol ser sol amb l’independència

    si Europa i els governs de Madrid

    ens poden recolçen per assolir la nostra independència

    poden esdevenir els nostres aliats

    i treballar per una Europa vera i no devaluada

    sense els espolis propassats

    des del respecte i la col.laboració

    de igual a igual.

    També es pot creure en Déu o la cúria catòlica romana

    o ser ateu d’una ciència polièdrica?.

    Un altra qüestió és això dels Països Catalans

     o nació catalana sembla un invent nou-centista.
     
    On una part, no pot ser mai el tot

    ni subjugar-ho.

    En tot cas abans som els països de l’antiga Corona de Aragó.

    I per tant som Països Aragonesos.

    I pel mateix ni català, ni valencià, ni balear.

    De llengua aragonesa de la terra ferma lleidetana

    en principi considerada aragones

    des dels temps íberics-romans.

    On resta l’Aragó actual ocupada per Castella

    com ara escomençen a ser-ho

    fins i tot, els antics comtats catalans.

    Altres qüestions només són

    de conveniència i interessos polítics

    sota la manipulació dels mitjans

    i de l’actual Principat de Catalunya

    o de inconveniècincia política a altres indrets.

    On ja entrem en una qüestió d’interessos

    i creences polítiques cojunturals 

    o de separació de poders i ciències dubtoses

    sota sospita permanent

    Creure o ser ateu o agnòstic i no creure en Déu. 

    Encara que Déu puguera existir

    estariem salvats igual, sempre i quan

    l’existència de Déu si que creguera amb nosaltres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.