ALBERT CORTES MONSERRAT

La dirigent popular Alicia Sanchez Camacho en la sessió de control del Parlament va preguntar si el Govern posaria les urnes el dia 9 de novembre per la Consulta, podríem dir una pregunta estúpida i sense sentit, pròpia d’una persona o partit que es creu que això es un joc, i evidentment no ho es. El procés no pot durar indefinidament i posar dates com per exemple recomanarà l’ANC analitzant tots els escenaris i posant el dia de Sant Jordi del 2015 com a dia de Declaració de la independència. Com ja hem dit molts cops, no hi ha marxa enrere, i no hi ha ningú a l’altre costat que vulgui dialogar. La resposta del President “Com es fa una consulta si no es posen les urnes?”, crec que defineix força bé la qüestió.

Efectivament, i com analitza el full de ruta esmentat, hi ha 4 possibles escenaris, poder fer una consulta més o menys tolerada per l’Estat, fer una consulta amb l’oposició de l’Estat, no fer la consulta ja que la Generalitat considera que no hi ha les garanties suficients, no es faci ja que la Generalitat ha estat intervinguda. En qualsevol dels casos hi ha d’haver una Declaració d’independència, en els dos primers casos perquè la negociació amb l’Estat dels resultats no porti enlloc, i en els dos últims per fer efectiu el clam majoritàri de la gent i culminar el procès amb el referèndum d’una nova Constitució l’11 de setembre de 2015 i unes eleccions per constituir el nou Parlament de la Catalunya estat.

Des de l’altre costat que trobem, amenaces, menyspreu i grans mentides dia si i dia també. Es curió veure les portades de diaris espanyols amb les paraules de Margallo i les conseqüències nefastes i apocalíptiques d’una independència, i just sota la notícia, la inversió de Ferrari a Port Aventura per exemple, o la futura d’Amazon si es que la filtració interessada de les negociacions per part espanyola per desbaratar la operació no ho impedeixen. Son exemples que desmonten per si sols aquest desert que prediquen es convertirà Catalunya, i no la realitat amb moltes empreses i multinacionals a nivell mundial que volen posar els seus peus al nostre territori, sense importar el nostre canvi polític.

De fet aquesta baixada del 20% del PIB que augura el ministre de l’espai exterior espanyol Margallo, ja serà contestada pel Consell Assessor de la Transició Nacional amb diversos informes on amb el pitjor dels casos en el primer any podria ser del 2%, una cosa normal en processos d’aquest tipus, i on si no coincideix tots els pitjors supòsits, segurament augmentarà com no pot ser d’altra manera quan l’espoli s’atura i els teus impostos son recaptats en el mateix territori i en el seu benefici.

Tornant a Sanchez Camacho, cal dir que el procés entra a la fase final i no s’aturarà, la gestió nefasta espanyola fins ara amb tot tipus d’insults, menyspreu i amenaces no fa més que reforçar-lo i d’una manera o un altra s’arribarà a l’objectiu senzillament perquè una majoria de la societat catalana el vol, ja que l’alternativa ja sap quina es i francament no crec que engresqui a ningú, sentiments a banda.

La democràcia aquest cop passarà per sobre de legalitats mal enteses, Tribunals deslegitimats i Tractats Constitucionals amb l’aval i tutela de les forces de la Dictadura. Urnes aquesta es la nostra força i evidentment es una eina molt poderosa que tothom en el món civilitzat respecta com no pot ser d’un altra manera.