ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

CONSULTA ESPECULATIVA

Sense categoria
La proposició del Parlament que reclama la potestat per efectuar un referèndum sobre el nostre futur polític enviada a Madrid, serà acceptada a tràmit, però amb un escrit del Govern espanyol on fixa el seu criteri i on diu clarament que la Consulta no te cabuda a la Constitució i es especulativa, al mateix temps Catalunya no pot decidir unilateralment la seva separació d’Espanya, com tampoc ho pot consultar. Es a dir no podem fer res de res i no som ningú, aquest seria el missatge espanyol sobre  la nostra posició.  Es prou clar com per prendre conclusions ben clares i fermes si es vol arribar al final del procés.

El Govern espanyol fa us de la seva potestat de fixar criteri, no s’oposa a la tramitació al Congrés, però deixa clar que els referents consultius estan previstes a la Constitució nomes per sotmetre a consulta als ciutadans decisions polítiques d’especial transcendència, no coses merament especulatives. Catalunya no pot decidir unilateralment i tampoc pot consultar, com que no ho pot fer tampoc es pot transferir la competència per fer-ho, ja que equivaldria a que la seva decisió unilateral xocaria amb el que la Constitució proclama indissoluble. Finalment apel·la a la sobirania que resideix en el conjunt dels espanyols i per tant una part no pot decidir coses que afecten a tots.

Realment, no hi ha res que ens sorprengui i no esperéssim. De totes maneres si demanar a la ciutadania si vol un Estat propi no es una decisió d’especial transcendència, ja no se que ho pot ser. Titllar això de coses especulatives, simplement per l’amenaça constant d’una Constitució dirigida i tutelada pels mateixos que van dirigir una dictadura durant 40 anys em sembla bastant curiós. De fet no podem decidir unilateralment, ni tampoc consultar. Algú ens pot dir que podem fer i quina resposta es dona al clam d’una societat com la catalana que reclama ben clar que vol decidir. Que proposen ignorar-la o censurar-la, s’ens dubte un gran exemple democràtic que la Unió Europea hauria de veure amb atenció.

Per últim, les sagrades escriptures marquen la indissolubilitat pels segles dels segles sense dret a replica marcat a foc, i aquella curiosa frase de que una part no pot decidir el que afecta al conjunt. Suposo deu ser el primer cas a la historia, ja que totes les creacions de nous estats al món lógicament tant sols han estat votades per la part del territori que ha tingut aquest anhel.

En definitiva, res que no sàpiguem, ens presenten un projecte en forma de presó, sense possibilitats de revisió, i tractats com un poble immadur que no pot decidir res per ell sol com a carta de presentació. Davant d’això un projecte il·lusionant amb incerteses esclar, però amb la virtut de poder prendre les nostres decisions i de jugar a favor nostre per primer cop en els últims 300 anys, la decisió es fàcil, i aquesta no es gens especulativa.

  1. Que tots els catalans ho sàpiguen: 

    Què és la Declaració d’Independència.  Què és UDIC.  Qui és Jordi Fornas.

    ————————–


    Què és la Declaració de Independència?

    És aquell acte polític pel qual els representants del Poble, elegits majoritàriament i per tant legitimats pel Poble, fan una Declaració per proclamar-lo independent.
    Una Declaració d’Independència no és una acte folklòric, és la declaració explícita i formal d’una nació que empren un nou camí, alliberant-se, des del precís moment de la Declaració, de cap altra autoritat que no sigui la pròpia, expressada democràticament per la majoria dels seus ciutadans.
    No és obligat, que aquesta Declaració hagi de ser referendada pels ciutadans, però obre el procés constituent i fundacional, del nou Estat.


    És convenient una Declaració d’Independència?

    1) – La Declaració unilateral d’Independència (DUI) és urgent i ens convé.
    2) – La Declaració d’Independència és ben vista pels millors especialistes mundials.

    3) – La Declaració d’Independència s’ha de fer en tot procés com el nostre i com més aviat millor.
    4) – La Declaració d’Independència és la porta per internacionalitzar el nostre cas i així poder ser reconeguts pels altres Estats del món.
    5) – La Declaració d’Independència actua com un escut, enfront de possibles reaccions de l’Estat original i aliè que ocupa la nostra Sobirania.
    6) – Per assolir tota independència cal el compromís clar del Poble i dels líders polítics i la determinació per fer la Declaració dIndependència.

    Què és  UDIC?

    Jordi Fornas crea «UDIC» “Units per Declarar la Independència Catalana”, una Agrupació dElectors, un tipus de candidatura de ciutadans independents prevista per la UE, per presentar-se a les properes eleccions europees amb un sol objectiu: Declarar la Independència,que és el que ara ens cal fer als catalans per motius obvis.

    La necessitat i urgència de Declarar la Independència esdevé l’únic discurs veritablement alternatiu al dels altres partits catalans.

    Posa en evidència la Consulta no vinculant i la pregunta trampa del Sí o Sí” i supera la idea de demanar el “dret a decidir” per passar a exercir-lo.
    Per a poder presentar-se a les eleccions europees del 25M Jordi Fornas i UDIC necessiten el suport de la signatura de 15.000 catalans.
    Aquest 25M, en tractar-se de circumscripció única, UDIC podrà rebre vots des de tot l’Estat i per tant de les Illes, del País València, de la Franja i del Principat. Aquests vots es comptaran separadament a cada un dels Països Catalans.
    Donar la victòria a UDIC a les eleccions europees, és la manera de fer realitat la nostra Independència i donarà legitimitat internacional al proper Estat Català Independent.

    Qui és Jordi Fornas?

    Jordi Fornas, és ex batlle de Gallifa. Durant el seu (curt) mandat, a més de millorar les condicions del municipi vallesà, que va ser el primer en exercir la “Sobirania Fiscal” (terme que va encunyar ell mateix), va respondre a la Llanos de Luna” amb una minúscula bandereta “rojigualda” i va fer aprovar a l’AMI la moció que comprometia l’Associació de Municipis per la Independència a fer  “Sobirania Fiscal” i declarar tots els municipis que en formen part “territori lliure i sobirà”. Això representava obrir un nou front en el camí cap a la independència, cosa que va provocar que l’oposició l’hi fes una moció de censura per fer-lo fora del seu càrrec.

    Així ho expressa: Convido tots els compatriotes, de tots els Països Catalans a entrar en campanya amb un sol objectiu: Declarar la Independència. Aquest proper 25 de maig del 2014 hem d’obtenir la majoria que ens permeti fer realitat el que tots desitgem, veure Catalunya Lliure!

    Unim-nos per Declarar la Independència Catalana

    Aquestes eleccions han de ser la campanya definitiva per aconseguir fer realitat el somni de generacions senceres. Amb el suport del catalans a les urnes es podrà fer la Declaració d’Independència. Aquesta és la gran oportunitat de les eleccions europees del 25 de maig per als catalans, i amb UDIC “Units per Declarar la Independència Catalana” la llibertat és a tocar!

  2. és això: determinació. Cal posar-ne. El poble no ha de cedir el seu paper i el seu protagonisme a instàncies “superiors”. 
  3. Estem entrant en una recta final on crec que podem veure de tot. No ho tindrem fàcil, ens faran tota classe de marranades i no crec que quedem precisament com amics amb Espanya. Però confio en que si una majoria de la nostra gent ho vol, aconseguirem la llibertat malgrat tots els entrebancs del nacionalisme espanyol. Després Europa, o millor dit la Unió Europea, s’acomodaran a la realitat del moment. També hem de ser nosaltres, si hem arribat a aquest punt, decidir si ens interessa aquesta Europa dels estats, que no és la dels ciutadans ni la dels pobles. Una Europa conservadora i neo-lliberal, liderada pels interessos de les èlits èconomiques especulatives que van contra l’interés general de la població.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.