ALBERT CORTES MONSERRAT

Desprès de l’enquesta de la UOC, on amb pregunta directe sobre la Independència, el marge favorable era evident, arriba el Baròmetre Polític del Centre d’estudis d’opinió, on es nota la ma oficial dels partits, i les preguntes ja no son tant directes, i s’inclouen variables per confondre les respostes i dóna’ls-hi un valor més relatiu, de totes maneres la tendència es tossuda, i no  es deixa amagar.

Voldria destacar algunes respostes, començant pels problemes què més valora la gent, què segueix encapçalant l’atur i precarietat laboral, una cosa ben normal, ja que es un valor quotidià amb el que hem de conviure dia da dia, i on les relacions Catalunya-Espanya ocupen igual que el juliol el cinquè lloc en ordre d’importància amb una llarga llista, i què crec dona idea que al contrari del que ens volen vendre des de l’Estat, es un problema ben real.

Pel que fa a la opinió sobre la democràcia espanyola, els pocs satisfets son un 44,4, seguits del bastant satisfets 36,7, els gens satisfets 13,5 i els molt 3,3. Es una dada què incrementa els poc o gens respecte el juliol, i què es una clara demostració de la democràcia de fireta espanyola, on cada cop, més gent la veu molt lluny del que hauria de ser.

En el tema de la identitat, es sent nomes espanyol un 5,7, més espanyol que català 4,5, igual 42,7, més català que espanyol 25,6 i nomes català 19,1. Respecte el juliol poques diferencies, i on potser destacaria la pujada de quasi dos punts del nomes català, què gairebé es la baixada dels més catalans que espanyols, un bon símptoma per clarificar idees, i on sumant  aquests dos ultims sentiments gairebé son la meitat dels enquestats, quan per contra els espanyols o més espanyols que catalans amb prou feines arriben al 10 %.

Respecte el nivell autonòmic, els què creuen que tenim massa autonomia son un 3’8, suficient autonomia 28,4 i insuficient autonomia 60,8. Les tendències son estables, i aquest 60 que vol més autogovern es una dada molt a tenir en compte, sobretot quan l’estat vol tancar per sempre el sistema autonòmic desprès de retallar l’estatut.

En el tema de que volem ser, una regió 5,9, comunitat autònoma 36,9, estat federal 29,9 i Estat independent 21,6. Respecte el juliol destaca la retallada en dos punts de l’estat federal, què alhora s’augmenta en els partidaris de l’estat propi. Es un bon símptoma, i on es reflexa l’augment imparable del sobiranisme que comença a arreplegar gent d’aquesta opció inviable de l’estat federal, simplement cap a l’estat propi, una cosa depèn d’un altre que ni vol ni en te cap necessitat de federar-se amb ningú, i l’altre depèn de nosaltres. Aquesta variable del federalisme es el gran frau de PSOE-C i Iniciativa per confondre el personal, però cada cop perd més consistència. De totes maneres amb la suma dels dos conceptes hi ha 51,5 que volen un estat propi, federat o no.

Per últim, i per destacar l’enquesta de vot en les properes eleccions, CIU i PSOE-C rebaixen expectatives, i amb un 21,8 i 15,7 mantenen un diferencia de 6 punts, i on en tercer lloc el vot en blanc arriba a un 10, què mostra la greu desafecció pel sistema i polítics actuals, de la resta destacaria que Reagrupament amb un 1,4  gairebé dobla a Ciudadanos, què va camí de la desaparició i l’opció independentista ja te aparició en aquesta enquesta, en ple procés d’expansió, i pendent de confirmar-se aquesta gran coalició per la independència que ha de fer créixer encara més aquesta opció.

En definitiva, bufen vents favorables cap a l’estat propi, i cal accelerar per aprofitar la situació, i posar el centre del debat polític en aquest afer, i poder donar la paraula a la societat catalana lliurement.