Coincidint gairebé en el mateix espai de temps, han publicat dues cartes el fins ara president blaugrana Joan Laporta, on revela que finalment per lluitar per una situació millor pels postres fills, cal un estat, i esta disposat a presentar el seu partit, i un altra d’en Miquel Iceta, que desprès de repassar la sentència, dient el clàssic de no posar la bena abans de la ferida, insisteix en lluitar per aprofundir l’estat federal, i celebra un fracàs del PP, ja que la majoria d’articles impugnats no han estat modificats. Son dos concepcions del joc que conviden a la reflexió.

Per un costat en Laporta es compromet a dedicar la seva energia a un repte com es l’estat propi, què garantirà un millor qualitat de vida per a tots. Ha escoltat el seu cercle d’amistats, i un cop finalitzat la seva etapa blaugrana, no ha fet cas dels que el volien protegir avisant dels perills que es trobarà a la política, però el poder intentar a partir d’aquest projecte, millorar la situació dels nostres fills, dels pensionistes, del sou dels treballadors, baixar els impostos,  i ser una societat de qualitat i amb veu al món, en definitiva treballar per la llibertat de Catalunya, s’ho val, i qualsevol altra aposta esta condemnada al fracàs, i per això crea un partit polític per fer-hi front.

Per la seva banda en Miquel Iceta, diu que la sentència del TC ha provocat un problema jurídic i polític de conseqüències imprevisibles., Es mostra cofoi de que el PP ha fracassat, i l’estatut no ha estat liquidat, no esta en condicions d’opinar del tot ja que diu que cal conèixer tota la sentència, però políticament diu que esta indignat, perquè un tribunal deslegitimat modifiqui una llei fruit d’un pacte del Parlament, el Congrés, i el Senat i un referèndum, però destaca que fa quatre anys que s’aplica assumint noves competències, i un nou finançament, i es pregunta perquè ha decidit actuar sense respectar la voluntat popular.  Ho troba irresponsable i manca de visió d’estat, encara que dels 114 articles recorreguts pels populars, nomes ha afectat a 14. Destaca que cal acatar la sentència, però mostrant la disconformitat, i demanant lectura generosa del pacte constitucional, i l’evolució federal de les autonomies.

Pel que fa en Laporta, crec que ha actuat correctament, esperant deixar la presidència blaugrana, i confirmant el seu pas a la política, pràcticament per lluitar per la supervivència d’aquesta nació,que tant sols s’aconsegueix amb un estat propi, sap del seu potencial mediatic, i de que pot ser un factor decisiu pel projecte, ara cal tal com va dir en l’Assemblea de Reagrupament generositat i unió de tots els independentistes, te una oferta damunt la taula, per liderar el projecte, i crec que qualsevol altre opció seria un suïcidi polític sense cap solta ni volta.  El que més temien els autonomistes poc a poc comença a quadrar, i es pot fer una realitat.

El Miquel Iceta, en la seva línia li preocupa el problema i no per ell en si, sinó perquè no tenen resposta concreta per resoldre’l, ja que estan lligats de mans i peus, i de cap de les maneres vol deixar el projecte espanyol, es una mena de relació sadomasoquista, on un mana i castiga i un altre ho accepta sense voler deixar-ho. Parla del fracàs del PP, perquè tant sols ha aconseguit eliminar 14 articles, oblidant-se del socialista defensor del Pueblo, i de que el moll de l’os de la llei ha quedat per terra, vol guanyar temps per no valorar la sentència fins tenir-la damunt la taula, i ens vol enganyar amb l’aplicació que ja s’està fent amb noves competències, no se on les veu ja que la més famosa es Rodalies, i no tenim ni trens ni vies, això si podem modificar els horaris, quina gran cosa. Es totalment cínica aquesta referència, com també la del nou finançament que simplement avala l’espoli sense diferencies. Per últim ens parla d’aquest pacte del Parlament amb Congres i Senat, un altra falsedat, ja que les modificacions les va dictar Madrid, i no el Parlament, que al final amb l’acció vergonyosa d’un tal Mas va signar la proposta que venia del govern espanyol, i on per cert el PSC apart d’esmenar a les 24 hores el text original, va desaparèixer de les negociacions. L’últim acte de cinisme es seguir insistint en l’evolució federal de les autonomies, quan Zapatero ha donat per finalitzat l’estat autonòmic, i no hi ha res més.

En definitiva, arguments per un costat, i enganys cada cop menys efectius per un altra, la població ha de triar i fer-ho amb responsabilitat.