ALBERT CORTES MONSERRAT

Dos temes donen idea de la mentalitat de l’Estat espanyol aquests últims dies, primer trobem una ocupació per la super delegada del govern espanyol a Catalunya, recordo experta en controlar Ajuntaments amb banderes al seu lloc, i perseguir trens que porten ciutadans a les manifestacions, ara toca l’afer de la mini bandera de Gallifa, i per altra banda la possible decisió de portar la declaració solemne ala Parlament al TC com si fos una llei qualsevol, i amb l’afegit per si algú li feia falta de la negació del dret a decidir per part del PSOE en boca de Rubalcaba.

Efectivament, Llanos de Luna ha ordenat a l’Advocacia de l’Estat interposar una demanda judicial contra l’Ajuntament de Gallifa pel cas de la petita bandera espanyola d’un pam que oneja al consistori amb el cost de 2 euros a un quiosc de Barcelona, s’empara amb la llei de banderes, que diu que les banderes han d’estar una al costat de l’altra, i l’espanyola sempre ocuparà el lloc més destacat i visible, sent la més gran, cosa que evidentment no es compleix en aquest poble. Per altra banda en Pere Navarro avança la proposta de reforma constitucional federal que avui ha confirmat en Rubalcaba, i que vol apartar el dret a l’autodeterminació, ja que considera que el dret a decidir es una qüestió de pactes entre governs, i per tant una consulta seria viable totalment esbiaixada esclar. De fet Patxi López ja avança que la proposta en forma de declaració de CIU i ERC s’ha carregat el dret a decidir, ja que han decidit per tots els catalans la independència catalana, i això nomes suposa empitjorar les coses. Tanmateix el govern espanyol estudiarà impugnar la declaració al TC, cosa que ja ha estat rebatuda des de Catalunya ja que es un conflicte polític i no jurídic, i al llarg del temps en diverses ocasions des del 1989 el Parlament ja ha defensat amb declaracions el dret a l’autodeterminació.

Aquest es el tarannà de l’Estat, primer no deixen mai de vendre per desacreditar el proces nacional que viu a Catalunya que el prioritari es la crisi, i els problemes reals de la gent, però Llanos de Luna, que suposo deu tenir resolts aquests problemes, es dedica en exclusiva a revisar les banderes dels Ajuntaments, entre d’altres grans ocupacions que sembla preocupen molt la ciutadania. Ara li ha tocat a Gallifa, un poble ja declarat insubmís fiscalment i territori lliure, i que ara amb aquesta mini bandera es veu que tampoc compleix la llei, ja que la “rojigualda” ha d’embolcallar tot el consistori com a mínim, aquesta senyora pagada amb els impostos de tota la ciutadania te aquestes ocupacions, i dona idea desmentint algunes afirmacions que la mida si que importa, com a mínim en la qüestió de les banderes. Per altra banda portar una declaració a un Tribunal com si fos una llei d’aplicació reglamentaria es simplement prohibir el pensament, i fomentar una imposició en forma de mentalitat única sense més replica, cosa que deixa una democràcia de fireta a l’alçada de qualsevol dictadura. Per molt que ho vulguin ignorar, que inventin dades o vulguin fer volar coloms, el cert es que una manifestació independentista de 1 milió i mig de persones va sortir al carrer, lògicament va ser escoltada per la classe política, es van fer unes eleccions, on la majoria es sobiranista, i dos terços de la cambra donen suport a una consulta pel dret a decidir, i els dos partits de govern posen fil a l’agulla complint els seus programes, on el primer punt es la declaració, que ara ja toca. Evidentment això no es cap joc, es simplement complir el que ja tothom sap amb tots els matisos que es vulguin, i a l’altre costat deixant de banda els crits antidemocràtics de Populars i Ciudadanos, hi ha un PSC que es vol inventar una via que el seu mateix partit nega i que dona una sortida que mai ha aplicat ni quan ha gaudit de majoria absoluta i que curiosament poca gent a l’Estat espanyol vol, i tot per negar el dret a l’autodeterminació dels pobles i evitar el nou estat català, cosa que demostra la seva desorientació absoluta i la seva alineació amb els dos partits abans esmentats.

En definitiva, cal deixa clar que no hi ha Constitució, ni llei que estigui per damunt d’una majoria social al carrer i reflectida amb una majoria dels seus representants parlamentaris, crec que no costa tant d’entendre per molta por que els faci.