ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ARTICLES COMUNS, ENQUESTES OFICIALS I RECTIFICACIONS A DOJO

General
Avui ha sortit a la premsa un article signat per 62 articulistes catalans en la línia de la famosa editorial autonomista de fa uns mesos, i que insisteix en els perills d’un sentencia dura del TC contra l’Estatut, què obligaria als catalans a triar entre renunciar a les aspiracions nacionals o renunciar a la constitució. Per altra banda el CEO ha tret l’enquesta realitzada l’abril, i on destaca l’augment independentista, i que entre estat propi i federació arriben al 52%, confirmant la tendència de totes les enquestes del tema.  Per altra banda el govern de l’estat espanyol amb la seva política erràtica, sembla que la pujada d’impostos a les rendes altes, ara sembla aturada en una nova incongruència del govern socialista.

En aquest article titulat El dilema espanyol, es fa referència als drets històrics de l’autogovern a Catalunya des de l’època medieval, passant per la dictadura franquista, el primer estatut el 1979, i el darrer el 2006, què pretenia referendar el reconeixement de la identitat catalana, i que tots sabem com ha acabat. Posa com exemple el deure sobre el català, ara nomes reconegut per el castellà, i que si ara es donat per inconstitucional retornarem 30 anys enrere. Parlant de l’episodi que vivim de involució política i autonòmica, i la negació de les nostres aspiracions que han estat pactades i referendades per les urnes, i que ara obligaran a triar entre acceptar una involució o la secessió.
Un nou intent desesperat de defendre aquest estatut mort i enterrat, més agosarat que la vergonyosa editorial anterior, i que tot hi repassar una historia certa, acaba amb un gran pecat, que es considerar el procés estatutari fruit d’un pacte, quan tots sabem que aquesta es la gran mentida que ens han venut, des de la mal anomenada transició fins ara per justificar-ho tot, i ara cada cop es veu més clar que la paraula correcta es imposició i acatament, cosa que res te a veure amb el pacte que se suposa entre dos que acorden un tema d’igual a igual, cosa que l’estat mai ha acceptat, ni pensa fer-ho. El dilema final no es pot acotar amb la retallada del text, ja que si surtis indemne, l’espoli fiscal seguirà, i els atacs de tot tipus seguiran a l’ordre del dia, per tant el dilema també hi serà.
 Pel que fa a les enquestes,confirmen l’augment de l’independentisme,  amb un 60% que creu que tenim un nivell insuficient d’autonomia, i un 52% partidaris d’un estat independents, federat o no (21,5% estat i 31% estat federat), CIU augmenta la seva avantatge, i ERC a pesar de l’augment secessionista s’enfonsa cada cop més, cosa que hauria de fer reflexionar la seva direcció, pel que fa a Reagrupament, sense ser oficial la seva presentació, i els seus candidats, comença a treure el cap a les enquestes.
Un altra enquesta que contradiu en Mas, i dona fe que el projecte de l’estat propi no sembla tenir aturador, i tant sols espera un projecte polític articulat per aquest fet, i un referèndum per expressar el nostre dret a les urnes amb tot el convenciment per obtenir la victòria, i l’enfonsament del projecte espanyol socialista i l’autonomista de la resta de forces parlamentaries.
Pel que fa al govern espanyol, i  desprès del seu anunci d’un nou impost per gravar les rendes més altes entre 750 mil euros i 1 milió, el consell de ministres es va dedicar a consumar el càstig a funcionaris i pensionistes, amb retallades que no inclouen empreses publiques, que obliguen a executar-les a les autonomies, eliminen xecs com el nadó, i dissimulen el càstig als rics, assegurant que renda i patrimoni no sempre son similars, i que no s’aplicaria fins el 2011.
Una nova enredada d’aquest govern espanyol mediocre i desorientat, què es incapaç de fer pagar més els que més tenen, com seria normal, i on la mentida es norma de la casa, això si obligant a les autonomies a seguir els seus passos.
En definitiva, aquest es el panorama que tenim, i que ens ofereix un horitzó cada cop més clar, pel que fa a l’estat propi.

  1. Carai Albert, l’altre dia deies que feta l’enquesta feta la trampa i avui sembla que t’agraden més (…l’independetisme puja, baixa ERC, RCat treu el cap…). En fi, igual que com asseveraves l’latre dia en el sentit que els que paguen les enquestes les cuinen al seu gust, els que les llegim també les utilitzem o comentem segons el nostre gust.

    Que ERC ha patit una davallada és més que evident i és impossible negar-ho però és i serà a les eleccions on els independentistes juguem de debò, ja que les grans enquestes les paguen els grans diaris (El Periódico/PSC i La Vanguardia/CIU) i aquests no ens solen ser massa favorables als nostres plantejaments, ni als teus ni als meus.

    Criticar ERC ha estat fàcil en aquest context, com fàcil ha estat també apuntar-se a les altres estratègies possibles (com que no s’han posat a prova hem de suposar que eren millors?).

    Aviat, i en el marc social de creixement enquestat de l’independentisme, una de les altres estratègies independentistes possibles també competirà, per la qual cosa, i amb els resultats electorals a la mà també podrem criticar-la (per cert, només em refereixo a criticar-la objectivament, com es critica ERC i com es critiquen totes les opcions polítiques en democràcia).

    Salut i vots per la llibertat!

  2. Albert,

    (Responc al teu darrer comentari aquí dalt per facilitar la visió del comentari.)

    Deus tenir un sentit de la disciplina molt curiós a l’hora de valorar l’actuació de Carretero, perquè que jo sàpigui, quan va fer dimitir una part de la Junta, aquestes persones no havien amagat i molt menys públicament amb la creació d’un nou partit, que en canvi ell sí que ho havia fet a ERC! A més, la direcció d’ERC no el va fer plegar sinó que el va dridar per demanar-li explicacions i en canvi, ell, a la Junta de Reagrupament no va atendre cap explicació, els va fotre fora o a la puta calle sense seguir cap procés. El comportament d’ERC estava en la línia de la “disciplina mínima” que dius que hi ha haver en tot grup, però el comprotament de Carretero amb els expulsats de la seva junta no té res a veure amb la disciplina mínima, és una pocasoltada i, per això, no m’estranya aquest dgoteig de baixes de Reagrupament. Ja et dic que jo segueixo les baixes perquè molts les fan públiques des dels seus blocs, perquè jo no tinc la sort de coneixer ningú que sigui o que vulgui votar reagrupament, malauradament.

    Sí, segueixo insistint en crear les condicions necessàries, i tu dius que vosaltres creieu que ja hi son. Això m’estranya per diferents raons: la primera és perquè no conec (en persona) ningú de Reagrupament i la segona perquè em sembla que els averanys no són els millors per ERC, que baixa, però tampoc per Reagrupament, que encara que ells diuen que seran la 3a força… sembla que ens haurem d’alegrar si entra al parlament. Si les condicions hi són hauríem de tenir millors resultats, i sobretot a Reagrupament que no teniu cap dubte de que hi són, o no? Haurem de donar la culpa als mitjans?

    Dius que esdevenir un estat “es qüestió de voluntat i poca cosa més”… em sobta una afirmació d’aquest tipus, quan justament abans et queixes dels mitjans… Mira, un detall pel que fa a símbols… jo fa anys que poso l’estelada al balcó i ara cada cop som més, molts més que anys enrera… però t’asseguro que al meu poble (Catalunya interior) encara no som majoria. En fi, crec simplement que has patinat, perquè és evident que no només és qüestió de voluntat, perquè la teva i la meva hi són, i moltes més, però no estem parlant d’això, estem parlant de fer que aquesta voluntat que tenim tu i jo ha de ser majoritària, d’almenys uns quants milons de persones. I no t’enganyis més del necessari, Artur Mas seguirà treient un cabàs de vots i José Montilla un altre, i aquests no la posen la mateixa bandera.

    Sembla que aquest any no guanyem la lliga de França… però ara més que mai… sempre endavant USAP!

    Salut.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.