AIR BERLIN: UN AUTENTIC DISBARAT
Una bona polseguera ha aixecat la carta del director general d’Air Berlín negant-se en rodo ha introduir el català amb les seves comunicacions als passatgers.
La directora de política lingüística del govern balear, va enviar una carta en to constructiu a l’empresa alemanya per instar-los a utilitzar la llengua catalana en els seus comunicats als passatgers dels seus vols, i aquesta ha estat contestada per la direcció de l’empresa de manera virulenta i sense cap sentit de la realitat.
Una critica ferotge al català, amb l’argument que esta arraconant al castellà i que què en alguns pobles de les illes ja s’ha perdut. Per passar en to demagògic a insistir amb el perill dels nacionalismes regionals que volen retornar als mini estats medievals, entre d’altres observacions delirants.
En aquest personatge, segurament un nostàlgic del nazisme, li diria que ell no es ningú per argumentar qüestions politiques en territoris que ni li van ni li venen com l’estat espanyol, i per tant si les seves fronteres es veuen modificades per la voluntat popular, simplement ho ha de respectar com no pot ser d’altra manera.
En el tema lingüístic, i la seva preocupació per la pèrdua del castellà, tampoc crec que sigui un problema que a ell li afecti amb res, ja que suposo la seva llengua deu ser l’alemany que es la que li te que preocupar, i no fer de ONG de llengües en suposat perill, cosa de molt dubtosa realitat.
On ja supera qualsevol deliri, es en qüestionar que si opera en varis aeroports en territoris on la llengua catalana i castellana son oficials, el mes normal i coherent es que tota comunicació verbal o escrita sigui amb les dues, al igual que si va a un altra estat m’imagino que no es deu plantejar no respectar la llengua d’aquell territori. Curiosament l’excepció mundial es troba aquí, com sempre som incomparables amb res.
Tanmateix suposo que si una companyia catalana tingues operacions aèries a Alemanya, no trobaria de rebut que no utilitzes la llengua alemanya en els seus comunicats, però a l’inrevés si, totalment esquizofrènic.
Es que amb Catalunya, i amb la llengua catalana tots s’hi veuen en cor, el caràcter dòcil de la població i el setge de l’estat cap a qualsevol diferència, fan possible actituds com les d’aquest personatge totalment fora de lloc, i què mereixerien un sever toc d’atenció, ja què ningú respecta un territori sinó te un estat al darrere que es faci respectar.