6 ANYS DE RETARD
Justament avui, el Parlament de Catalunya obeint la llei i el resultat del Referèndum va fer la Declaració d’independència, i es curiós veure les reaccions de molts dels implicats en aquell moment que havia de ser històric i va acabar sent una farsa.
El President Puigdemont diu que no hi han renunciat, ni renunciaran. Afirma que el Parlament es el representant légitim del poble de Catalunya i que tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació i a fer efectius els resultats del referèndum. Ens diu que han mantingut i preservat el seu valor, traduïnt el document a 25 llengües. Jordi Turull reivindica també que no renuncien al seu valor polític i la legitimitat per fer-la efectiva, ja que el Parlament no l’ha revocat. També Carme Forcadell la presidenta de la cambra que va llegir la declaració diur en una piulada que “sempre a la memòria”.
Tanmateix si observem les negociacions dels partits independentistes per la investidura de Sanchez, parlen d’ammisties, de rodalies, de finançament, del reconeixement de la llengua i altres qüestions autonòmiques, però no del centre de la qüestió. Això dona idea del drama que parlem.
En les reaccions diu el President que no hi han renunciat ni ho faran. De moment porten 6 anys renunciant, i de fet simplement calia obeir al Parlament com seria normal en una democràcia. De fet diu que tots els poble hi tenen dret i a fer efectius els resultats dels referèndums. Sembla que de moment Catalunya es l’excepció que confirma la regla. També ens diu que preserven el fet i han traduït el document en 25 llengües, no calia fer cap traducció, simplement aplicar la declaració, això no es preservar, això es no complir amb el mandat que es molt diferent, i com es va veure en forma de parodia sense cap intenció de fer-ho efectiu per vergonya de la societat catalana. En Turull no renuncia al seu valor polític i parla de la seva validesa ja que no ho ha revocat el Parlament, de fet els que ho han revocat per falta d’aplicació son ells mateixos, no cal reclamar el seu valor, cal aplicar-lo. Carme Forcadell ho rebla dient que sempre a la memòria, un nou eufemisme, no cal que ho tingui a la memòria, calia seguir el procediment establert en aquests casos per un Parlament i no interrompre voluntariament la declaració.
Com veiem segueix aquesta anomalia democràtica a Catalunya, i el cinisme dels nostres polítics parlant com si no fos culpa seva, o no hi tinguessin res a veure. De moment 6 anys de retard.