ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

3 ANYS DEL PACTE MAS-ZAPATERO: RECORDEM

General

Aquest es el títol del vídeo presentat per Esquerra per commemorar el trist episodi viscut aquella nit a la Moncloa, on els interessos partidistes del Sr. Mas van passar davant dels interessos de país, acabant de posar la cirereta a la nefasta negociació de l’Estatut dels partits catalans.

 

Aquest petit clip ens ensenya les declaracions de CIU assegurant que han estat claus per l’Estatut, i què aquest nomes pot portar coses bones per Catalunya, les encaixades de mans amb el president espanyol, el seu suport a Zapatero a canvi de governar Catalunya, les declaracions de Guerra amb el famós “nos lo hemos cepillado”, i la resposta de Puigcercos en una entrevista dient que l’adversari es el president espanyol.

 

Se’ns dubte refrescar la memòria està be, i repassar les errades històriques també, però en aquests moment on es demana unitat als partits catalans per un objectiu comú, i on els gestos d’apropament CIU i ERC semblen augmentar, no es una bona pensada rememorar el passat per fins partidistes.

 

Les queixes pel Confidencial.cat convergent, no poden ser imitades amb les mateixes finalitats, i amb les mateixes armes.

 

Crec que ha quedat demostrat que l’Estatut es paper mullat, i el finançament pactat què no es complirà esta molt per sota del aprovat al Parlament inicialment, i el fet de que CIU parli ara del Concert Econòmic ho confirma, però també es cert que començant per les esmenes presentades 24 hores desprès de l’aprovació al 30 de setembre pel PSOE-C contra el mateix, i abandonant la seva posició en la part catalana per posar-se al costat de Zapatero, ICV va acceptar una acord final el mateix dia sense saber-ne els continguts reals, CIU va prioritzar la seva mesquinesa habitual de acaparar les fotos en benefici del partit, i la seva tornada al poder de fireta que ens atorga l’estat, i Esquerra desprès de mantenir una posició ferma, la direcció també va prioritzar les seves parcel·les de poder demanant totes les posicions possibles i inventades a la votació, i finalment cedint a la pressió de la militància que va dir clarament que no a aquesta presa de pel, en aquest moment van perdre bona part del crèdit guanyat, i ara no poden donar lliçons a ningú de integritat i fermesa.

 

Tots van cometre greus errades,  i van quedar en evidencia davant la magnitud del tema a tractar, i el govern espanyol va jugar les seves cartes amb total placidesa, ja què va dividir a la part catalana, i posteriorment va apostar pel seu cavall guanyador, creant una confusió què encara dura.

 

No es moment de partidisme i d’acusacions creuades que podrien ser moltes i variades, però es el moment d’analitzar les errades de cada partit, veure on ens han portat, i simplement dir prou per agafar una drecera que es diu Estat Propi, i que acabarà amb aquest malson

 

Tard o d’hora sorgirà el nostre Obama particular que serà capaç d’aglutinar una majoria suficient ara desencisada, i portar-la directament a convertir aquest somni amb realitat que emulant les seves paraules “Yes we can”..

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.