CiU de la mà del Sr Duran i Mas vol salvar Espanya, li ofereixen a Zapatero un pacte d’estat, a can CiU el sector “menjadora” s’ha mogut, i ho ha fet en la seva correcta direcció.

Segurament volen apuntalar un futur pacte a la Generalitat, i és que frisen per tal de tornar a tocar cuixa. Volen repetir la jugada de la retallada de l’estatut, baixada de pantalons a Madrid a canvi d’oasi a Barcelona.

I mira que aquest saltimbanqui mediocre del Zapatero ens ha donat pel sac, dia si, dia també.

Els tornaran a enredar, tant si val, hauran rebut pressions del sector poltronaire o alguna trucada directament del Sr Isidre Fainé.

Tot i que al Sr Duran sempre li ha encantat llepar el cul a tot lo que sigui espanyol, de fet a ell no li calen més recomanacions.

Una mostra més de la política colonial, incapaç de veure-hi més enllà, i permanentment preocupats de gestionar el pinso i els metres quadrats de la ratera (Salvador Cardús dixi).

Encara recordo les notícies de l’últim congrés de CDC.

I diuen, dret a decidir ?

A decidir si se la volen entomar amb vaselina, amb lubricant, amb mantega o amb margarina.

CiU de la mà del Sr Duran i Mas vol salvar Espanya, li ofereixen a Zapatero un pacte d’estat, a can CiU el sector “menjadora” s’ha mogut, i ho ha fet en la seva correcta direcció.

Segurament volen apuntalar un futur pacte a la Generalitat, i és que frisen per tal de tornar a tocar cuixa. Volen repetir la jugada de la retallada de l’estatut, baixada de pantalons a Madrid a canvi d’oasi a Barcelona.

I mira que aquest saltimbanqui mediocre del Zapatero ens ha donat pel sac, dia si, dia també.

Els tornaran a enredar, tant si val, hauran rebut pressions del sector poltronaire o alguna trucada directament del Sr Isidre Fainé.

Tot i que al Sr Duran sempre li ha encantat llepar el cul a tot lo que sigui espanyol, de fet a ell no li calen més recomanacions.

Una mostra més de la política colonial, incapaç de veure-hi més enllà, i permanentment preocupats de gestionar el pinso i els metres quadrats de la ratera (Salvador Cardús dixi).

Encara recordo les notícies de l’últim congrés de CDC.

I diuen, dret a decidir ?

A decidir si se la volen entomar amb vaselina, amb lubricant, amb mantega o amb margarina.

En el seu bloc Albert Cortes Montserrat http://blocs.mesvilaweb.cat/ALBERT1969 ens il·lustra amb un post sobre el President espanyol Zapatero, ahir vaig llegir que havia demanat consell a Xavier Sala Martin de com el Barça pot ajudar a millorar la imatge d'Espanya a l'exterior.

No tinc paraules, de debò estic atònit, ens sodomitza i després ens demana col·laboració ?

Que aquest paio és un saltimbanqui i un bluf, fa temps que molta gent ho veu, però demanar ajut al Barça, això em provoca calfreds i em descol·loca, i a més em preocupa i molt.

Que un paio que políticament és un bluf, un saltimbanqui i un poca-solta demani ajut al Barça i a més hagi enredat a tota la classe política catalana, em provoca uns pensaments que ni tant sols goso a anomenar.

Com podia aquest inepte enganyar tot Déu ?

Com gosa demanar al Barça col·laboració ?

Tinc respostes, però em provoquen vertigen.

Què me'n dieu ?

Hi havia gent avui que se m'abraonava i em preguntaven pel tema Carretero, aquesta si és bona, com si jo hi tingués alguna cosa a veure, o tingués alguna informació, casualment el dia anterior vaig compartit taula i sopar amb el Jaume Renyer i res em vaig ensumar.

Tot i que, en aquest país on hi ha poca cultura i menys encara cultura política la gent no pot arribar a entendre que la manca de poder du aquestes situacions.

Al PP i al PSOE, això no els hi passa, perquè ? Tampoc li passava a CiU quan estava arrapat al poder, perquè ? De Iniciativa no cal ni parlar-ne, prefereixo no perdre el temps.

Això només passa als partits catalanistes i independentistes, és fàcil no, arribar a una conclusió ?

Per a mi aquesta cita ho diu tot:

" la manca de poder corromp, la manca absoluta de poder corromp absolutament."

Nirad C. Chaudhuri (23 November 1897 – 1 August 1999)

Escriptor bengalí

Si Catalunya fos un país normal, independent o no (millor independent) a les escoles s'aprendria la lletra de l'himne nacional, la gent tindria autoestima per la pròpia llengua i cultura, i com ha fet normal fiscalitzaria tots aquells productes que menystenen la pròpia cultura, però ni és així, ni segurament ho serà a curt termini.

I no ho és per molts motius:

El primer perquè ens han educat en l'autoodi, en la manca d'autoestima, i d'indicadors n'hi ha a milers,

Segon perquè el franquisme va tenir èxit i lo pitjor de tot és que ens ho amaguen o ens ho amaguem nosaltres mateixos.

Tercer perquè el pacte de la transició es va fer entre les forces totalitàries i anticatalanes, els franquistes i els comunistes.

Quart, i en referència a lo esmentat anteriorment, el sistema educatiu es va bastir de personal comunista o postfranquista, i es va fer creant uns continguts adreçats a “no molestar” els postfranquistes i la immigració espanyol.

Cinquè, perquè els mitjans de comunicació de referència han creat un clima de menyspreu a tota la catalanitat sota el vernís d'un cosmopolitisme banal.

Per això la societat civil catalana resta travada i impassible davant de les agressions i els insults de les distribuïdores de cinema, i per això només una minoria conscienciada en els drets humans i de les cultures farem un boicot permanent a les sales de cinema de Lleida, Cinemes Alpicat, Principal, i Rambla, la resta s'ho continuarà mirant igual que aquells negres que se sentien avergonyits del color de la seva pell, o d'aquells jueus que els agradava anar disfressats de nazis.

No dic cap novetat, si afirmo que la democràcia al nostre país s’aguanta amb pinces, i encara resta vigilada pels poders fàctics hereus del franquisme amb la inestimable col·laboració del col·laboracionisme local, i el desinterès del menfotisme també molt nostrat.

Per això considero al Vicent Partal el millor periodista que tenim al Països Catalans, ja que la classe periodística en la seva majoria també forma part d’aquest estol de col·laboracionista de franquistes maquillats.

En l’article d’avui al mail obert de Vilaweb, demostra valentia, diu noms, i diu les coses pel seu nom, mentrestant la resta de la classe periodística calla, per còmplices, o per por, però callen, i sobretot ho fan perquè tenen preu i barregen de forma barroera opinió i sou (el seu clar).

En un país dominat per la tonteria, la mediocritat, la infàmia, el col·laboracionisme i el filldeputisme a sou, molts som els que cerquem refugi en Vilaweb a l’hora de cercar informació de qualitat i a la vegada compromesa amb el país, i sobretot amb els drets humans.

Aquí us enllaço la editorial:

http://www.vilaweb.cat/editorial/3682247/dilluns-sabre-quins-cinemes-he-tornar.html

El president de l'Eurocambra diu que el català no serà oficial mentre no ho sigui al Congrés, com a mínim · El PSOE diu de forma simultània que al Parlament espanyol, només hi ha lloc pel castellà. Font: www.racocatala.cat

El catalanisme polític ha recollit un altre fracàs, el reguitzell i el continu de fracassos dels últims 15 anys ja supera tots els records.

La desgràcia que tenen/tenim, és la incapacitat no visualitzar que els fracassos provoquen desercions, i molta ciutadania políticament inconscient acabarà desertant del catalanisme, al associar-lo a una marca perdedora, podeu fer perfectament una analogia a qualsevol club de futbol, els clubs perdedors acaben (en la pràctica ) desapareixent, o només poden sobreviure gràcies a l’erari públic.

La gent més inconscient s’apunta a la marca guanyadora, per miserable i fillaputa que sigui, hom vol guanyar, no hi fa res l’aspecte moral i ètic. Això explica l’èxit esclatant de Zapatero a Catalunya després del maltractament rebut.

La classe política nostrada, preocupada sobretot per acumular espais de poder d’àmbit local o regional per tal d’engreixar les maquinàries i peons del partit, no es dóna compte que practiquen aquella famosa dita castellana de “pan para hoy y hambre para mañana”. La seva ineficàcia els acabarà passant factura, les noves generacions de catalans no es veuran representats per unes marques que acaben perden totes les batalles o partits, els farà més patxoca posar-se al costat del guanyador (PP-PSOE), encara que els robin, tant i fa, lo més important és sentir-se guanyador.

El regionalisme o peixalcovisme  cada vegada està més mort, per inútil i ineficaç, de fet només serveix per assolir càrrecs “tocar cuixa” i a curt termini, només pot tenir èxit l’independentisme, o èxit o mort, com deia aquella dita, independència o mort (com a país clar).

Fa unes setmanes el president Montilla (regionalista), ens parlava de les falses dreceres, i l’aspirant Mas, de decidir no sé sap ben bé el què, retòrica que una vegada rere l’altra ens aboca al fracàs, i del fracàs a la desaparició, només hi ha un pas.

Aquest matí, com gairebé tots els matins he donat un cop d'ull al diari Segre, com a lleidatà també segueixo la premsa comarcal, el diari en la seva editorial sempre ha tingut una línia més aviat filosociata, ja sabem la subvenció, és la subvenció, i la secta paga.

Aquest matí però, he quedat estupefacte, pel que es veu el candidat a la presidència del F C Barcelona, Sandro Rossell va visitar la capital del Segrià.

Doncs, el reportatge que li dedicaven provocava vergonya aliena, amb massatge inclòs a l'article diari del director Juan Cal (la peixera), no cal ser molt perspicaç per arribar a la conclusió que és el candidat preferit de la secta sociata, o potser fins i tot de la sociovergència que és aquest espai d'immobilitat i de claudicació constant.

Començo ha estar cansat de tot lo políticament correcte, en aquest país ens han enganyat una vegada rere l'altra, de fet encara ho fan, Jan Laporta no és cap angelet, però ningú li pot negar que els té posats i que es passa per l'entrecuix tot el diguin d'ell, en canvi, que tot l'stablishment estigui darrere Sandro Rossell em provoca molta desconfiança, amb els anys he anat aprenent que els qui mouen els fils en aquest país encara són els hereus de franquisme.

Avui a la feina he viscut una anècdota que presenta semblances amb la que ahir el company Marc Belzunces esmentava al seu bloc.  http://blocs.mesvilaweb.cat/holoce

Entro a fer un cafetó a l’àrea de descans de la feina i em trobo a tres companys de feina fent-la petar amb el cafè a sobre de la taula.

Tres companys, l’un espanyol de debò (de Valladolid), els altres dos catalans de Lleida i que s’autodenominen independentistes.

Dels dos catalans l’un no badava boca en canvi l’altre estava criticant el Vicepresident del Govern pel tema de la utilització de l’helicòpter després de la inauguració de l’aeroport d’Alguaire.

Mentre la màquina feia el cafè els escoltava, i una vegada la màquina ha acabat la seva feina m’he assegut a la taula, m’he quedat mirant al company castellà i tot i al davant dels altres li he etzibat (en català clar).

Veus Jesús, vosaltres els castellans si que teniu sentit d’estat, no et veig mai criticant als polítics castellans, mai, en canvi veus el Josep, no para de posar al Carod verd igual que un enciam.

El company castellà  ha fet un somriure sorneguer, en canvi el català ha continuat justificant la seva conducta.

La política catalana és colonial, com també ho és la conducta de la gran majoria de catalans.

Als psicòlegs se’ns gira feina.

El president de la Generalitat ens ve a dir que Catalunya no té futur, en una entrevista al diari mega guai i progre Público ha deixat anar aquesta perla:

El futuro de Catalunya està en la España plural.

Qualsevol persona mitjanament informada, i que el seu coeficient intel·lectual sigui superior al CI 100, sap que la España plural no existeix, que és impossible, i només està en la ment dels qui hi tenen nòmina, com el mateix president de la Generalitat.

Segons el sil·logisme d'Aristòtil, tenim dues premisses, la primera seria que la Espanya plural és impossible, la segona que el president Montilla diu que el futur de Catalunya està en la Espanya plural, la conclusió és que Catalunya té un futur impossible o no té futur.

Utilitzar els axiomes sil·logístics és fàcil, només cal llegir Aristòtil i Sant Tomàs d'Aquino.

El pitjor de tot, és que el president, és una persona amb poca cultura, però és un paio llest, molt llest, i no faig broma i és perfectament conscient d'aquesta impossibilitat.

Doncs, ens enganya ?

El passat mes de desembre vaig estar convidat a visitar el Parlament Europeu, el bo de'n Junqueras ens va fer d'amfitrió, tot passant pel passadís principal del parlament, personalment em va ensenyar el famós símbol franquista, vaig fer-ne un parell de fotos.

En poc temps la feina de l'Oriol s'ha notat a Brussel·les, és bon noi, un paio afable, treballador i honest, va patxoca veure com tots els altres diputats de països sense estat en veure l'Oriol se'ls posa un somriure d'orella a orella, en pocs mesos s'ha guanyat la confiança dels esmentats diputats.

Amb tot, penso que no hauria d'haver denunciat lo de l'escut franquista, ara el trauran segurament i quedaran com a demòcrates, penso que hauria estat millor deixar-lo i que tota Europa vegin la classe de personatges que són els diputats espanyols.

Una altra reflexió, i una pregunta que deixo anar als lectors del meu bloc.

Algú em pot dir que collons han fet fins ara els eurodiputats catalans ?

Què hi fa l'anticatalana de la Maria Badia ?

Què hi feia a Brussel·les el nen mimat, el net de'n Cambó i ressentit del Guardans ?

Hem hagut d'esperar que arribi en Junqueras a Brussel·les per a donar a conèixer Catalunya i per a denunciar el feixisme?

I per acabar, en contra de Barcelona 2022

Com he dit a l'anterior post, la política colonial s'esforça una vegada i una altra en demostrar la seva visió i a la vegada la seva mentalitat colonial.

Veure la reacció del cap de la oposició a l'ajuntament de Barcelona al conèixer la notícia sobre la pallassada dels JJOO d'hivern, veure que la secretaria general de l'esport català no en tenia cap informació, veure la reacció del president de la diputació de Lleida, i de l'alcalde de la Seu, i del principal partit de la oposició a Catalunya.

I que cap d'aquest actors polítics, hagi dit:

Senyor Jordi Hereu, oi que vostè s'ho ha manegar tot sol, vostè ha consultat la diputació de Lleida ? la de Girona ? La secretaria general de l'esport ? Els alcaldes de la Seu i de Puigcerdà ? Els partits de la oposició a l'Ajuntament de Barcelona ?

No, no ho ha fet, doncs ja es pot confitar els putos jocs d'hivern, faci-s'ho vostè solet.

Però tothom s'ha quedat travat, a veure-les venir a veure que diu la opinió pública (pagada).

Això ens demostra la falta de valentia i de projectes propis.

I una cosa, només ho ha consultat a Espanya, al comitè olímpic espanyol, és o no política colonial això ?

Ja portem una colla d’anys que la política colonial fa aigües pels quatre costats, resulta patètic veure com els actors polítics de l’unionisme espanyolista i postfranquista del PSOE en versió nostrada, han d’inventar-se o treure’s del barret tota classe de propostes per tal de mantenir la menjadora i per tal que Espanya els doni més copets a l’esquena.

La última ha estat la de fer uns Jocs Olímpics d’hivern, si ho repeteixo d’hivern, a la capital del Mediterrani ( com ells anomenen per tal de no dir capital de Catalunya ).

He fet una repassada a la premsa digital a veure que en diuen, i que se n’ha dit, resulta curiós com fins ara encara no he escoltat a cap opinador, dir:

Deuen ser molt devastadores les enquestes que el Sr Hereu té damunt de la taula del despatx, per a dir les ruqueries, i les bestieses que diu.

Però els opinadors també són colonials, i estan a sou de l’unionisme, i ara toca parlar de jocs olímpics, i d’hivern que fa fred i Catalunya està glaçada,

Els socialistes (aprofitats de la herència del franquisme) faran el possible i lo impossible per mantenir l’Ajuntament de la capital del Mediterrani, perdó de Catalunya.

I com a consquència sentirem unes bestiesses de l’alçada d’un campanar, amb el vist-i-plau de la premsa provinciana.

David Madí ja deu estar rumiant alguna altra bestiassa, més que tot per a contrarestar.

Què han fet els barcelonins per merèixer això ?

A la foto franquistes i postfranquistes.

La política catalana, colonial com jo l’anomeno, aquesta ultima setmana ha tornat a donar mostres de la seva voluntat de continuar funcionant en paràmetres colonials, però en aquest cas, amanit i disfressat de provincianisme.

Llevat del conseller Ausas, tota la resta d’actors han fet i segurament continuaran fent el ridícul, han anat posant pals a les rodes, segurament perquè prefereixen continuar sent una província, i actuar amb visió provinciana, que pertànyer a un país amb una estructura administrativa i territorial més moderna, eficaç, i independent.

El regionalisme s’ho mira de reüll, no vull fer la crítica gratuïta de dir que ells van tenir 23 anys per fer-ho, desenganyem-nos, si ho haguessin intentat, els socialistes (com ara fan) haurien posat tots els pals a les rodes possibles i impossibles, amb l’ajut, com no podia ser d’altra manera d’Espanya.

Però els sociates, tant cosmopolites i moderns que diuen que són, s’ho diuen ells clar, han fet i faran lo impossible per dinamitar-ho, segurament perquè la seva visió del món és espanyola i provinciana, ells anticatalans com són, faran tot el possible per no allunyar-se d’Espanya, políticament i mentalment.

Als sociates el canvi els provoca vertigen, gràcies a les rendes heretades del franquisme han viscut i viuen com a reietons, segurament una estructura administrativa més avançada posaria en evidència les seves vergonyes.

Molts deuen pensar, millor continuar amb les “diputaciones provinciales”, ja ho sabem, canviar hàbits és difícil, i habituats a la política colonial i al provincianisme com estan resulta complex, però sobretot, hi ha por, por a perdre les menjadores.

Joan Laporta fa unes declaracions en un diari feixista i espanyolista i tota la classe política colonial comença a fer corredisses passadís amunt, passadís avall.

Quina manca de consistència política , intel·lectual i moral que representen, sense donar-se’n compte li han fet el joc al Joan Laporta.

Han demostrat la seva feblesa estructural, la seva manca de projecte i les seves inseguretats, res de nou, uns partits polítics bastits en la transició postfranquista, que els més grans han crescut a base de xarxes clientelars, i de comprar voluntats, i a més els estatals (PP-PSC) viuen gràcies a la seva actitud col·laboracionista , miserable i botiflera. Els nostrats (CiU-ERC) viuen insegurs de la por que els provoca haver de romandre a la oposició, a Iniciativa ja no cal ni nombrar-la per la seva inutilitat.

Però bàsicament la nostra classe política ha demostrat el que és, colonial.

Estic a casa, de fet demà acabo aquesta mena de mini vacances de les quals he gaudit, m’he avorrit força, són coses de la edat ?

Llevat dels dos dies que he anat a can Barça, el primer el Barça-Manresa de basquet, uf massa diferencia, i això d’estovar a un equip català tampoc em diverteix massa, tot i que he gaudit de les jugades del Ricki, aquest paio és un monstre.

Dissabte una altra vegada a can Barça, aquesta vegada Barça-Villarreal, empat, pocs gols i m’he fotut de fred, menys mal que acabo d’assabentar-me que el Madrid també ha empatat.

Pel que fa a la política colonial avui m’he llevat amb l’entrevista d’Artur Mas al diari Avui, l’home a dit : Mas inclourà el dret a decidir sobre infraestructures i concert econòmic al programa de CiU si el TC retalla l'Estatut.

Ha ha ha ha, i això m’ho he de creure ?

Dintre de la política colonial, queda algú amb un mínim de credibilitat ?

Senyor Mas, suposo que ja només se’l creuen els ja només frisen per la menjadora.

Pel que fa als companys d’ERC, ja els vaig dir que el pacte amb els amics dels franquistes (PSOE-c), no representava cap millora nacional.

Aquesta colla de retrògrads mai acceptaran la divisió territorial en Vegueries, la fragmentació de la província de Barcelona i la de Lleida no els interessa, podrien perdre espais de poder en una possible Vegueria dels Pirineus o de la Catalunya Central, com també en una de les terres de l’Ebre.

Com a tall d’exemple, la màfia socialista podria perdre la Vegueria de la Catalunya central, prefereixen la gran Diputació de Barcelona tal com la tenen configurada, per raons òbvies. Quines coses aquets progressistes “modennos”,prefereixen les estructures politiques del segle XIX.

Desitjo un 2010 a tothom, sobretot que tinguem salut, i que continuï la caiguda de caretes d’aquesta política colonial tant nostrada.

En aquest malaurat país nostre, tant petit, i tant maltractat i a la vegada automaltractat es fa difícil trobar moments on gaudir de moments reconfortants carregats d’autoestima i orgull.

Dia a dia ens hem de llevar i veure les continues agressions a les quals estem sotmesos i a la vegada haver de conviure amb familiars, coneguts i persones del nostre entorn que actuen de forma més o menys conscient o inconscient com a autèntics col·laboracionistes, als catalanoconscients se’ns fa dur.

Però de vegades se’ns obre alguna escletxa, algun moment que et fa sentir reconfortat amb el teu país, la teva gent i la teva cultura.

Les sinèrgies i complicitats que hem bastit amb tota la gent que hem estat treballant colze a colze en la consulta organitzada a Artesa de Segre m’ha dut moments molt reconfortants, i perquè no dir també els moments d’alegria que ens dóna el Barça amb la senyera com a símbol.

Però un dia com avui estic gaudint amb el nou disc d’en Cesk Freixas, un altre moment de retrobament amb el nostre país, aquest paio és el “puto amo”, té una veu i una música que enganxa, no us el perdeu, m’han encantat, Jeunet, tu els trens que no hem perdut, però sobretot Et dono casa meva i Abril de 1984.

No us el perdeu, quan pugueu compreu-lo, jo ho faré

http://www.myspace.com/ceskfreixas

Ha passat aquesta setmana a Balaguer, l’alcalde sociata i espanyolista de la capital de la Noguera ha “convençut” l’únic representant d’ERC al consistori perquè abandoni les files del seu partit i doni suport a la sucursal espanyola del PSOE a Catalunya.

Desconec les necessitats personals del fins ara regidor republicà i català com per donar aquest pas, poden ser necessitats econòmiques, egolatria personal, o simplement desorientació personal, no en vull carregar les tintes sobre la persona en qüestió, però trobo que tot plegat és trist, i molt.

Tot això però, respon a un sistema polític i administratiu especialment dissenyat per a què aquest fet esdevingui una realitat.

Aquesta pràctica és habitual del filldeputisme sociata colonial, corrupció, xarxa de clientelisme, compra venda de complicitats, i subvencionar voluntats, i això té un nom, Espanya, i la Catalunya colonial, per interessos o per ignorància, però colonial.

Els sociates tenen mig país comprat, de fet ja es van fer petar el PSUC amb aquestes pràctiques, i tenen Iniciativa agafada pels ous. A part de periodistes i altres sectors, de fet els seus tentacles arriben a tos els racons del país.

Hi ha una cosa que no vam tractar a l’executiva comarcal, perquè encara és tabú en la gent d’ERC, abandonar un partit per anar a un altre és lleig, i més quan aquest mateix partit et va donar feina. Però no és el mateix abandonar-lo per anar a Reagrupament, a les CUP o si m’apureu molt a CDC, que arnar-se’n al PSOE o al PP.

Anar-se’n al PSOE o al PP és anar-se’n a Espanya, és oferir els teus serveis als que duen 300 anys de repressió i espoli sobre Catalunya, i no és el mateix companys, no és això companys.

De fet aquesta és una mostra més de colonialisme, Espanya paga, després de robar-nos clar i Catalunya calla, utilitzen el sistema redistributiu de la riquesa, Espanya recapta impostos, i reparteix, i ho fa a qui es porti bé, aquesta funció el PSC la compleix a la perfecció.

Una vegada els diners els han transferit a la colònia (Catalunya), els redistribuiran segons afinitats, a les comarques de Lleida, els alcaldes de Lleida, Mollerussa i òbviament Balaguer ja s’encarregaran de distribuir segons “necessitats”, afinitats o mostres de fidelitat.

A aquets actors al servei del colonialisme no els faltarà mai feina, ajuntaments, empreses públiques, consells d’administració, etcètera.

I la premsa calla, i la gent mira a una altra banda i xiula, el PSOE riu, i nosaltres ens preguntem, qui serà el pròxim ?

Serà algun company meu ? seré jo ?  Tant de bo mai en trobi en cas de necessitat.

Això comença a ser un malson.

Avui s’ha presentat una iniciava anomenada “Suma independència”, anava a dir un nou partit, però llegint-ho bé en cap lloc he llegit la seva intenció de presentar-se al Parlament de Catalunya.

Més aviat ho veig com un grup que es vol dedicar a pressionar Reagrupament o ERC, i sectors de CDC per tal que accelerin el procés, això sent ben pensat, que és molt.

No descarto tampoc certes ganes de notorietat, i de fiscalització, de moment avui ja li han fotut estopa a en Carles Móra, comencem bé, assenyalant de forma inquisitorial qui és i qui no prou integre.

Diuen que si ningú els segueix crearan una marca electoral, ja comencem, és que som nosaltres els que els hem de seguir.

No entenc però, el perquè no s’han integrat a Reagrupament, quan Reagrupament representa al peu de la lletra el mateix ideari.

Penso però, que el que cerquen és notorietat, i consti que no acostumo a assenyalar patriotes, però ara per ara el mercat electoral està ben cobert.

Amb ERC (peixalcovisme per l’esquerra), CiU (peixalcovisme per la dreta), Reagrupament (directes a barraca), i la CUP (independentisme i revolució social).

Algú em pot dir, quin espectre sociològic avarca aquesta nova marca ?

Vull fer unes reflexions sobre tot el tema de la Coordinadora Nacional amb Carles Móra al front i el seu conflicte amb el jurista López Tena:

Primer: Tot aquest enrenou s’està magnificant, hem de donar-li només la importància que té, els independentistes ens movem molt per emocions i deixem de banda el pensament cartesià o funcionalista.

Segon: En algunes coses en López Tena té raó, li fallen però les formes i la seva impulsivitat, com també el seu afany de protagonisme. Cal dir també que des del punt de vista tècnic i jurídic l’encerta, les plataformes havien de fer campanya vers la participació i oblidar-se de demanar el SI, sé que és difícil perquè quan hom està mancat de recursos, econòmics i humans és difícil diversificar tasques. I per a organitzar consultes en poblacions grans cal molt temps i moltes complicitats.

Tercer: López Tena ha fet una gran tasca a Osona, però hi ha alguna cosa que no s’explica o no l’entenc, fer tota aquella feina en només dos mesos requereix de suports que si més no desconeixem. Trobo estrany aconseguir tantes adhesions i complicitats en només dos mesos.

Quart: La gent de la Coordinadora o viu fora de la realitat o també se’ls hi ha pujat l’escuma al cap, fer un consulta a Barcelona en només tres mesos de preparació ?

Quan vaig assistir a l’assemblea van arribar a dir que volien prepara una consulta vinculant a tot Catalunya pel........ agafeu-vos ...2010. Ens vam etzibar una mirada de perplexos amb el meu company.

Cinquè: La propera onada de consultes o es prepara molt bé, o les poblacions que no ho tinguin clar val més tanquin la paradeta, sempre he manifestat que el tema de les consultes no ha de ser un tema de quantitat sinó de qualitat, val més menjar poc i pair bé.

Sisè: Les plataformes locals constituïdes haurien de continuar les seves tasques, però com a lobbies locals d’opinió i acció política, de forma paral·lela a la militància política que tenen molts dels seus actors.       

Setè: estic conten i en trec conclusions positives, més enllà de les batusses pròpies dels que tenen ganes de treure’n rèdit personal, però cal administrar de forma intel·ligent tot el terreny guanyat, abans del propet atac cal tenir la reraguarda molt ben coberta, Espanya ens espera a la cantonada, i té molt mala bava.