ALBERT CORTES MONSERRAT

La Generalitat ha presentat les balances fiscals de l’any 2011, i el resultat segueix invariable, uns 15 mil milions de dèficit fiscal, o sigui al voltant d’un 8% del PIB català. Recordo es la diferència entre la despesa que l’Estat va fer a Catalunya i els ingressos que els catalans van aportar a l’administració central. Es calcula que amb 30 anys la diferència es 245512 milions del que anomenen solidaritat, altrament dit espoli fiscal amb majúscules. Tot un fre pel desenvolupament del país, i que respón perfectament qui es el culpable real de les retallades.

Efectivament, des de l’entrada de l’euro, els catalans hem perdut a la vora de 210 mil milions, amb aquest 8% de promig invariable, que com diu en Sala Martin, es una de les coses que mai canvien junt amb la velocitat de la llum. El conseller Mas Collell ho qualificava de que Catalunya es contribuent net i generós. Ni PSOE ni PP han fet res per canviar una situació que ens permet dir que cada dia a l’Estat espanyol hi perdem 40 milions d’euros, aportant el 19,2% del total d’ingressos, i reben el 14% de despesa, es a dir un fre a l’economia catalana que en bona mesura ens ha portat al camí on estem.

Noves dades, i mateixos números, un espoli impresentable que condicionaria qualsevol econòmia i que ha provocat aquest empobriment català. No es pot gestionar els diners propis amb una butxaca foradada, i el que es pitjor que això sigui la normalitat sense cap canvi amb més de 30 anys.

La crisi ha agreujat les conseqüències d’aquest drama econòmic per Catalunya que dona idea del maltracte que es rep per part de l’Estat i que pateixen tots els ciutadans, pensin el que pensin i es sentin com es sentin, no hi ha diferències.

Al mateix temps es una dada per fer reflexionar a aquells partits que segueixen girant la vista a la culpabilitat per les retallades al Govern de la Generalitat, sense voler veure que deixant de banda la gestió que pot ser millor o pitjor, la clau de la caixa, i aquesta mal anomenada solidaritat sense límits son el principal aval d’aquestes polítiques que patim tots. 

Crec molt demagògic barrejar ideològies per aquest concepte, quan la base es la que es, caldria començar a ser curós amb aquest aspecte, i denunciar aquest fet sense recança.

Com es diu, un Estat independent no ho pot solucionar tot, però d’entrada aquests 15 mil milions s’afegirien als nostres recursos i permetrien evidentment entre altres coses avortar les retallades de l’Estat del Benestar. De fet el president extremeny ja ho va dir ben clar que amb la nostra marxa perdrien aquesta quantitat, més clar l’aigua.

En definitiva, i com deia al principi, 15 mil milions més de raons per voler un estat propi que aprofiti tots els seus recursos en benefici dels seus ciutadans, com deia pensin el que pensin.