15 MIL MILIONS DE RAONS
Noves dades, i mateixos números, un espoli impresentable que condicionaria qualsevol econòmia i que ha provocat aquest empobriment català. No es pot gestionar els diners propis amb una butxaca foradada, i el que es pitjor que això sigui la normalitat sense cap canvi amb més de 30 anys.
La crisi ha agreujat les conseqüències d’aquest drama econòmic per Catalunya que dona idea del maltracte que es rep per part de l’Estat i que pateixen tots els ciutadans, pensin el que pensin i es sentin com es sentin, no hi ha diferències.
Al mateix temps es una dada per fer reflexionar a aquells partits que segueixen girant la vista a la culpabilitat per les retallades al Govern de la Generalitat, sense voler veure que deixant de banda la gestió que pot ser millor o pitjor, la clau de la caixa, i aquesta mal anomenada solidaritat sense límits son el principal aval d’aquestes polítiques que patim tots.
Crec molt demagògic barrejar ideològies per aquest concepte, quan la base es la que es, caldria començar a ser curós amb aquest aspecte, i denunciar aquest fet sense recança.
Com es diu, un Estat independent no ho pot solucionar tot, però d’entrada aquests 15 mil milions s’afegirien als nostres recursos i permetrien evidentment entre altres coses avortar les retallades de l’Estat del Benestar. De fet el president extremeny ja ho va dir ben clar que amb la nostra marxa perdrien aquesta quantitat, més clar l’aigua.
En definitiva, i com deia al principi, 15 mil milions més de raons per voler un estat propi que aprofiti tots els seus recursos en benefici dels seus ciutadans, com deia pensin el que pensin.