1 D’OCTUBRE: UNA REALITAT
Avui es el quart aniversari del dia fundacional de la República Catalana, el dia 1 d’octubre, allà on tot un poble va exercir el seu dret a decidir davant un Estat repressor i sense cap ganes de passar a ser una vertadera democràcia.
Han passat quatre anys i la efectivitat del mateix amb un resultat aclaparador a favor del si, segueix suspesa. De fet el relat de l’Estat es l’oblit i la sensació de que aquesta anecdota gairebé no ha passat. Saben com es l’Estat amb la seva estructura corrupta, el seu concepte de democràcia que pemet la violència contra la ciutadania amb un vot a la mà i una repressió ferotge contra la dissidència per terra mar i aire, on no podem esperar absolutament res.
Per altra banda, els nostres partits i Governs de la Generalitat també viuen amb incomoditat cada record d’aquella data. Avui els escoltarem parlar airadament del mandat de l’1 d’octubre com si fos seu, i amagant que a partir de demà el tornaran a rebregar com han fet cada dia fins el dia d’avui. En el seu moment no el van fer efectiu com ja sabem i a partir de l’aplicació del 155, han col·laborat amb els carcellers com si tal cosa i han venut el relat del diàleg com si en 10 anys no fos la principal solució i anhel aplicat amb el rebuig de l’Estat, rebutgen posar dates i demanen referèndums que saben mai arribaran ja que l’Estat tots sabem a aquestses alçades com es, i la ventatja es que Europa també ho sap. Veiem polítics que indultats de la presó han variat els seus discursos i venene falses expectatives amb la finalitat d’oblidar per sempre l’1 d’octubre. De fet alguns demanen un nou referèndum unilateral que també esborraria la data d’avui i la deslegitimaria davant nostre i davant el món sencer.
Un cinisme insuportable que simplement vol deixar en res la pedra a la sabata d’aquest neo autonomisme al que volen tornar tots plegats amb l’obediència i submissió per sistema. De fet i evidentment la majoria ens dona igual els discursos que avui escoltem, volem fets. Aquests son molt clars, un referèndum fa quatre anys, un resultat clar i nomes falta fer-lo efectiu que seria el que la democràcia més elemental i alló que faria implicar la ciutadania i aquesta vegada si, que Europa ens prengues en consideració. Prou de mirar Escòcia, prou de falsos diàlegs, prou de falsos relats com si la societat catalana fossin criatures sense coneixement.
No ho volem tornar a fer, volem acabar el que hem fet que es molt diferent.