Un pas més del President Mas, aquest cop a Madrid, en una conferència on ha deixat ben clar que Catalunya ha intentat encaix amb Espanya durant els últims 35 anys, i fer aquest el seu estat, davant la impossibilitat, necessita un Estat per seguir endavant amb el seu projecte de futur. Sembla que la manifestació de la Diada aquest cop comença a tenir conseqüències, i uns primers gestos impensables temps enrere, i que haurem d’anar veient com evolucionen amb la gran responsabilitat dels nostres polítics i la pressió social amb contraposició al menys teniment per part espanyola ,que segueix sense voler creure que la seva gallina dels ous d’or ha dit prou, ja s’ho faran.

Efectivament, en Mas, i davant la no presencia de membres del govern espanyol que segueixen mirant cap un altra costat, ha dit per primer cop que la nació catalana necessita un Estat i l’espanyol ja no ens serveix, i ha criticat la manca de democràcia al menystenir la manifestació de la societat catalana amb tant nombrós nombre. De fet la màxima representant del govern present com a gran argument ens diu que Catalunya es Espanya. El president ha recordat que el menys teniment econòmic i cultural a una identitat de 1000 anys d’història no ha estat suficient per fer-nos desaparèixer. Ens ha deixat perles interessants, com que si Espanya no accepta que som una nació caldrà arreglar el conflicte pacíficament sota el paraigua d’Europa, i ha reclamat una consulta la base de qualsevol democràcia. Ha sentenciat amb un fatiga mútua, i comparat que si a Espanya 9 milions de persones sortissin al carrer no es podrien ignorar, i ell ha de complir el mandat ciutadà. Per part espanyola la negació de la realitat es el seu sistema junt amb la indiferència i la mentida, com la nostra expulsió automàtica d’Europa que nomes viu amb la seva ment paranoica.

Realment, valoro molt positivament aquest canvi natural del President i aquests objectius explicats amb claredat, mai ningú amb tant alt càrrec ha explicat més contundentment el nostre plantejament, els greuges patits, el nostre fre a la nostra economia, i una solidaritat mal entesa que ens ha portat al nostre empobriment progressiu sense veure cap benefici clar de les nostres accions. Finalment ,i davant la falta d’arguments espanyols, i davant la pregunta sobre una consulta a nivell espanyol sobre el nostre cas, ho ha comparat amb una consulta a nivell europeu sobre el manteniment a la Comunitat de l’Estat espanyol, francament una comparació molt ben encertada, i davant el discurs de la por a ser fora d’Europa, el CCN ja ha aclarit que potser seria el mateix estat espanyol el que s’hauria de preocupar per la seva pertinença a la Unió, tampoc podem dir res sobre les paraules d’algun ministre negant el dret a l’autodeterminació per la sagrada Constitució, com si el dret internacional no estigués per damunt d’aquest tractat semi franquista, i amb tics clarament antidemocràtics.

Evidentment no serà fàcil, però el camí ha començat, i el món ja coneix el nostre problema, i internament estem més convençuts que mai amb demostracions de força mai vistes. Senzillament es el moment, i actuant amb intel·ligència i determinació tenim tots els números per ser el proper nou estat d’Europa.