ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

TRIAS I ORTEGA: EMBOLICA QUE FA FORT

General
 

En Xavier Trias, alcalde de Barcelona vol un 11 de setembre a favor de la independència, del pacte fiscal i en defensa de Catalunya, i creu que hem de trobar el comú denominador de totes les reivindicacions amb una manifestació unitària i on seria molt trist que es veies manca d’unitat. Per la seva banda, la vicepresidenta Ortega creu que les reivindicacions independentistes ofeguen la veu dels catalans i encara que ho ha rectificat segueix apostant fort, per un crit pel pacte fiscal. Potser ja n’hi ha prou d’intentar desmobilitzar la població i desvirtuar una Diada que pot ser clau pel futur del nostre país, que evidentment no passa per cap pacte amb l’Estat espanyol.

 

Efectivament, en Trias vol una manifestació el més unitària possible i que tots els agents polítics, socials i societat civil siguin capaços de trobar un punt de trobada i un bon lema per la Diada, desprès que cadascú es manifesti pel que vulgui en una manifestació on tothom hi tingui cabuda, encara que avisa que no sigui un lema descafeïnat ja que perdria tot el senti i s’ha de sentir una veu forta i clara de Catalunya davant el món. Per la seva banda la vicepresidenta segueix amb la cantarella de la veu forta pel pacte fiscal i desacreditant el clam independentista en forma d’ofec de la veu catalana, ja que el consens més ampli es amb el pacte. Fent una veu forta del que ens pertoca, i no passos agegantats.

Realment es trist que autoritats d’aquesta mena, líders del nostre país que podrien fer costat al poble que precisament els ha votat es comportin d’aquesta manera, intentant ofegar precisament el clam massiu que per altra banda ja es va viure fa dos anys al 10 de juliol amb un cas omís per part de la nostra classe política. En Trias vol encabir un comú denominador en una manifestació que ja te un lema ben clar i que engloba tot com es “Catalunya, proper estat d’Europa”, no es pot desvirtuar aquest anhel amb pactes impossibles o desitjos de que res es bellugui amb una Catalunya un cop més sotmesa i enganyada dins d’aquesta farsa autonòmica que te com últim capítol el pacte fiscal. La Diada commemora la pèrdua de les llibertats nacionals, i seria molt trist veure com 300 anys desprès ens conformem amb un sotmetiment voluntari i amb la nostra col·laboració activa, es a dir ningú entendria fora de les nostres fronteres que una nació que vol exercir com a tal renuncii a les seves llibertats per simple tàctica política i benefici dels de sempre. Hi ha una veu forta, concretament i segons les ultimes enquestes, un 51% favorable que seria molt més en un referèndum real i si la Generalitat fes pedagogia d’una opció i l’altra, per tant no hi ha res a pactar ni a buscar que no sigui intentar confondre a la població amb histories que no ens porten enlloc. La vicepresidenta sembla que encara no ha entès que això no son passos agegantats i menys desprès de 3 segles de dominació i greuges i d’un pacte que ja ha estat superat clarament per la ciutadania. Per justificar la seva posició es molt mediocre intentar dir que voler recuperar el nostre propi estat es ofegar la veu del poble, quan precisament es aquest que cada cop ho reclama amb més força, evidentment si li pregunten si vol un millor finançament segur que hi haurà consens, però aquest ja ha passat a la historia com l’Estatut recent, totalment inservible, aquesta es la mena de pactes que l’Estat ens dona i ara ens vol tornar a vendre un sense solta ni volta. Ja n’hi ha prou d’aquest color, simplement volem el nostre estat i no volem cap pacte fiscal ni de cap tipus amb l’Estat espanyol que ens espolia, crec que ha quedat prou clar i no crec que calgui posar-ho també a la capçalera de la manifestació. Demanaria que escoltessin a la gent i per una vegada no fossin un tap per les aspiracions legitimes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.