ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

MANOS LIMPIAS: SEGUR?

General
El sindicat Manos Limpias denuncia l’ANC davant la fiscalia on demana la seva il·legalització i obrir un procés penal per instar a la sedició, malversació de cabals públics i algunes coses més. Es la guerra bruta que mai hem de caure. No poden ven cer  per mitjans de diàleg i democràcia i tant sols els queda provocar la violència o la desconfiança entre els catalans mateixos i les entitats que han canalitzat els seus desitjos escrupolosament. Malauradament per ells, no saben que Catalunya es diferent als seus referents i que darrera aquest sindicat tots sabem que s’amaga, i no crec que sigui res de bo.

Efectivament, totes aquestes acusacions per una entitat que ha fet de les accions cíviques i festives alhora que amb la reivindicació i objectiu de la independència alhora els seus clars signes d’identitat. El nou full de ruta diu una cosa tant òbvia com que un cop consultat al poble i amb el si a la independència com a mandat, la declaració formal al Parlament es un altre pas, i posteriorment aquest govern que proclama un nou estat te que controlar les seves infraestructures o els seus impostos per exemple, com fan tots els estats del món, i com es lògic i natural. Aixó tret de context ha servit d’excusa per posar el crit al cel i arribar a la fiscalia, que ja posats a la difamació parla de subvencions que mai han existit i precisament per no tenir les servituds que comporten en moltes entitats un cop acceptades.

Caldria veure darrera aquesta tàctica matussera per introduir la violència i aturar el procés com per exemple sabem que s’ha fet en certes manifestacions amb elements dins les mateixes amb la funció de violentar-les i en combinació amb les forces de l’ordre, però no podem caure amb aquest joc brut i menyspreable.

Cal veure que hi ha darrere Manos Limpias, fundat el 1995 com una associació de funcionaris públics i ha destacat precisament per presentar demandes als jutjats curiosament sempre contra decisions provinents de l’esquerra política o el que ells anomenen partits nacionalistes (exclouen el nacionalisme espanyol). Un dels seus dirigents coneguts, en Miguel Bernad, militant de l’ultradreta i responsable de Frente Nacional, alhora condecorat per la Fundación Francisco Franco pels seus serveis al Movimiento, dona idea de que estem parlant.

Un dels seus principis es  “Lucharemos siempre por la defensa del orden constitucional de nuestro país, frente a los movimientos separatistas que pretenden disgregarlo”.

En el seu currículum demandes contra la llei de matrimonis homosexuals per exemple, dirigents bascos, el jutge Baltasar Garzon, les seleccions esportives catalanes, i tot un seguit d’accions que ens porten sempre a una mateixa direcció com es pot comprovar.

Aquest mal anomenat sindicat es l’artifex d’aquesta querella, i actua com un instrument més de l’Estat per assolir els seus objectius, no ho oblidem pas. 

  1. TENS TOTE LA RAO,AQUI L’IMPORTAN ES SABER QUI ELS HI PAGA EL BEURE AQUESTA COLLA DE “DIOS,PATRIA,FUHRER”…. POTSER TINDRIEM UNA SORPRESA.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.