LA CRUA REALITAT

La trobada ahir al Palau de la Generalitat entre el President Torra i el President Sanchez no deixa de ser una operació de màrqueting per acabar definitivament amb el procés català, i amb això sembla que hi ha molts actors interessats.

Les formes son importants, i no hi ha dubte que les de Sanchez no son les de Soraya Sanz de Santamaria per exemple, però si serien les d’Aznar quan el President Pujol era necessari per la governabilitat. La necessitat fa miracles i ara toca assegurar els pressupostos i els focs d’artifici promesos per arribar-hi.

De fet, hem passat de no despenjar el telèfon i acusacions constants de racista i mil coses més, a la operació que anava amb el pacte amb Esquerra per la Taula i que suposava gripaus com aquest.

Anant a la substància veiem que es zero, es a dir que hi hagi diàleg entre dos presidents i dues institucions no es pot presentar com un mèrit es una obligació, es com donar les gràcies per la propera sortida per treballar dels Jordis de la presó durant el dia, es llei, no cap tracte de favor.

Tornant a l’imprescindible, no hi ha cap acord, res de dret a l’autodeterminació, no es parla d’Amnistia pels presos i la repressió no es toca. Un document recuperant punts demanats pel President Mas al 2014 era tot l’embolcall que ens havia de fer caure la baba.

Els mitjans hi ha fet la resta, amb lloances i esperances sense fonament uns i critiques d’aquells que simplement no volen que existim fem el que fem.

l’Estat se sent fort i en molta part ha aconseguit els seus objectius, no cal dir que l’actitud i els fets dels nostres partits així ho avalen, obediència i pacte autonòmic esclar.

Mobilització com es va poder veure inexistent amb unes entitats segrestades per les seves pròpies contradiccions i clara separació dels partits amb cap estratègia compartida.

Sembla un gran muntatge per donar tombs i no sortir mai del punt inicial, aquella roda del hamster que ha oblidat mandats populars, declaracions i lleis al Parlament i programes electorals, més enllà d’escoltar un cop i un altra que si en les properes eleccions superem el 50% de vot, per art de màgia arribarem a Itaca, sense esmentar que son simplement unes eleccions autonòmiques per gestionar les engrunes d’unes institucions altament buidades de poder real.

Nomes el poble pot salvar el poble com diuen, i en aquest cas es l’única llum dins del forat negre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*