ENGANY ALS VOTANTS?

Les declaracions de Rufian sobre que no era independentista, era Republicà i d’equerres sembla que no han causat gaires escarafalls, però tal com diu en Cotarelo em semblen molt greus pel país i pels seus votants en particular. Sembla que últimament ens estem acostumant que el que votem posteriorment no es respectat i que els parametres que ens presenten els partits per donar la nostra confiança tampoc son certs.

Davant aquest engany de grans proporcions, caldria respectar la societat i fer un canvi de rumb amb la sinceritat per davant i deixar la paraula a la ciutadania que per suposat un cop donada si pot ser fos respectada. Segurament demano massa.

Per la independència de Catalunya i la llum de la veritat

per Ramón Cotarelo

Unes quantes reflexions sobre l’enutjós i molt previsible assumpte de les declaracions de Rufián amb motiu de la presentació del seu llibre a Madrid. El presentador va ser l’ideòleg de Podem, Monedero que, el seu dia, va justificar l’aplicació del 155 a Catalunya amb el següent empàtic raonament: “l’article 155 de la Constitució calia aplicar-ho a Catalunya perquè els independentistes s’havien tornat bojos”. Per descomptat, l’expressió és una redundància perquè per a un espanyol molt i molt espanyol com els de Podem, un independentista és un boig des del principi. No “es torna boig”, ho és per definició.

Els independentistes, és a dir, els que defensem la separació de Catalunya d’Espanya com el millor des d’un punt de vista també d’esquerres, segons aquest geni espanyol, estem bojos. No és el cas de Rufián. El seu seny queda patent des del moment en què no és independentista, segons les seves pròpies paraules.
La frustració i la ràbia de molta gent en llegir això, a la qual el signant d’aquest article se suma, van convertir les xarxes en un incendi. Si això és cert, si el portaveu d’ERC, no és independentista, s’hauria d’haver dit abans de les últimes eleccions, les espanyoles, les europees i les municipals. Més que res perquè els electors sabessin què estaven votant i no els enganyessin, com ha succeït.

Però no només no es va explicitar el que, segons sembla, és l’ànim dels dirigents republicans, sinó que es va donar a entendre el contrari, sistemàticament, induint als votants a pensar que, en triar ERC, estaven votant per la República independent. Junqueras va fer diverses declaracions protestant molt indignat que algú cregués ser més independentista o més republicà que ell. Perquè hi havia i hi ha de fa anys el rumor que ERC no és independentista. Rumor alimentat pel fet que els seus principals dirigents (Junqueras, Tardà, Aragonès, etc.) fan declaracions ambigües amb freqüència, que inciten a dubtar del seu esperit independentista. I no una o dues vegades sinó sempre.

Cada vegada que els republicans parlen de la independència hi ha enrenou d’indignació i els declarants es queixen sempre que les seves paraules s’han tergiversat, falsificat, tret de context i altres plagues d’Egipte. Sense adonar-se, segons sembla, que si sempre que parlen cal desmentir, culpar el context, parlar d’interpretacions falses, és perquè menteixen en l’explicació del malentès, que no era un malentès sinó un benentès: aquests senyors no són independentistes ni ho han estat mai.
Per això Junqueras ha de repetir insistentment que ningú és més independentista i republicà, que ell simbolitza la independència i la República, encara que ell mateix i els seus seguidors i ajudants facin i diguin cada dia el contrari. D’aquí l’enèsim embolic amb les declaracions de Rufian a Madrid. Davant el sentiment de rebuig que susciten, s’amunteguen els aclariments, les explicacions, els desmentits amb què els republicans acostumen a adobar els seus confusos pronunciaments. Els de l’interessat, els de la premsa i els dels sol•lícits servents de l’hegemònica ERC que, per descomptat, no aclareixen res i tampoc estan per això, sinó per seguir fingint i marejant la perdiu de la República espanyola, falsa quimera de l’esquerra espanyola i la catalana assimilada.

Perquè res és més fàcil que aclarir dubtes d’una vegada per totes sobre l’independentisme d’ERC. Que Tardà o Junqueras convoquin una roda de premsa amb una declaració d’una frase: Esquerra Republicana de Catalunya és una organització independentista (si també vol dir que és republicana i d’esquerres, coses irrellevants en l’ocasió, endavant) que dirà i farà el que sigui necessari per aconseguir la independència de Catalunya aquí i ara. Res més. No cal estirar o encongir les bases, pactar, repactar o contrapactar amb altres o tirar-li polsos a tothom.
Al president Puigdemont no li cal desmentir cadascuna de les seves declaracions, ni afirmar als quatre vents que és independentista i republicà.
Per què? Perquè és la realitat, clara i cristal•lina. El president de la República catalana a l’exili és independentista sense confusió ni ombra de dubte. Per això volen tots acabar amb ell com sigui. I quan dic tots, són tots, fins els qui volen “sacrificar-ho”.

Perquè l’única veritat de Catalunya és la independència. És una veritat clara i transparent, a digui Agamèmnon o el seu porquer.
La resta? Declaracions que, oh desgràcia, sempre s’interpreten malament.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*