LA REUNIÓ DE LA INDIGNITAT

El Govern espanyol demana formalment una reunió del President espanyol amb el President de la Generalitat aprofitant la provocació del Consell de Ministres a Barcelona justament el 21 de desembre proper i crec que una acceptació seria un pas més per la burla indigne a la ciutadania que no s’ho mereix de cap manera.

Efectivament, el relat d’aquesta apocalipsi on viu Catalunya amb una violència als carrers que venen a tort i a dret es buscada amb el parany del Consell de Ministres, el dia 21, quan fa un any d’unes eleccions indignes i imposades pel 155 i en un indret sense fer cas dels informes policials que no ho recomanaven i així dificultarà més el dispositiu de seguretat i predisposarà més a trobar imatges violentes per justificar si es que els cal un nou 155 o aplicació quirúrgica com diuen ells a la nostra policia i a Educació per exemple.

Ara la petició de Reunió es una nova provocació que el Govern de moment diu que hauria de ser de Govern a Govern. Encara que fos així hem de recordar que hi ha presos polítics amb presó preventiva des de fa més d’un any amb una farsa judicial, i on el tema preventiu podria haver-se solucionat per part de l’executiu de Sanchez. Que hi ha persones amb vaga de fam amb un cas omís pel mateix executiu, que la duresa del discurs del mateix president espanyol no el fa diferencia amb l’extrema dreta que ell senyala, i que la repressió i situació d’excepcionalitat negant una sortida política i democràtica al conflicte es més lluny que mai ja que el diàleg nomes es la mentida i aniquilació de l’independentisme i els drets dels catalans sense mesura.

Crec que amb aquesta situació i sense exigir mesures concretes per rectificar aquests i altres temes no hi pot haver reunió possible, i encara menys amb l’enviament dels piolins altre cop amb un nou cop als Mossos, acusats per actuar igual que en situacions semblants durant l’aplicació del 155 i llavors sense cap critica.

No podem sota aquestes condicions acceptar cap imatge de reunió, i cap farsa amb un Estat que ens vol assimilats definitivament i que encara no ha demanat perdó per la violència del dia 1 d’octubre, aquesta si real. Un Estat que no vol evolucionar i segueix amb les seves estructures hereves del franquisme amb uns partits que viuen de l’insult normalitzat a Catalunya dia si i dia també.

No vull la reunió de la indignitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*